Joan F. López Casasnovas28/11/19 0:37
TW

La llibertat tenia per rostre un centre comercial. El temps comercial envaïa el del calendari amb total impunitat. De les informacions quotidianes, la que més importava era el temps que faria l’endemà... Annie Ernaux ho escriu en un text recomanable, «Els anys», on l’autora sol partir d’una imatge fixa del record i la dilueix dins una totalitat en què apareixen tot d’elements tant de rellevància història com de la més estricta quotidianitat. Una vasta sensació col·lectiva, vista des d’una consciència individual crítica. Tot i que França és l’àmbit de referència, molts lectors d’altres latituds s’hi poden sentir implicats. Conta, per exemple, que després dels fogots de la revolta generacional del 68 molts revolucionaris van passar del ‘nosaltres’ al ‘jo’ i, certament, no pocs van parar al cinisme nihilista o a la simple reacció. En observar aquesta deriva, hom es demana si no eren ‘creïbles’ aquelles proclames. L’enginy dels eslògans enlluernadors es confrontaven amb la prova del nou de la coherència. La credibilitat és cosa del present; la veritat o falsedat es comprova amb el pas del temps.

Noticias relacionadas
Joan F. López Casasnovas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

Qui assegura que el regne d’Espanya és el més descentralitzat del món, ho ha de demostrar. Cert que l’invent de les autonomies (’café para todos’) és menys centralitzador que el sistema de la jacobina França; però el federalisme alemany delimita millor els àmbits competencials i conté aspectes més favorables al finançament dels länders en l’exercici de serveis essencials que no la fèrria caixa central espanyola (salvant els cuperos bascos i navarresos –per allò del ‘cupo’-, aquests sí més independents amb el vist-i-plau constitucional). Qui s’entesta a presentar el regne d’Espanya com un estat de dret, hauria d’admetre’n també els evidents dèficits democràtics que arrossega. Només ‘polítics presos’? Si RTVE tingués a bé d’explicar-ho, més espanyols sabrien què en diu Amnistia Internacional, per esmentar un organisme ‘neutral’ i de prestigi. Hi ha hagut sedició? El Suprem l’ha interpretada i ha sentenciat, però a altres països aquest delicte (medieval desacatament a l’autoritat) ni apareix al seu codi penal. A Espanya, sí. Obeir lleis és necessari per a la convivència. Però si les lleis que validaven l’esclavatge o el colonialisme, que imposaven l’apartheid, que obligaven a fer la mili, etc... no es desobeïen, quan serien mai duites a la picota? Les lleis; no Rosa Parks, Gandhi, Nelson Mandela, Pepe Beúnza...

Altrament, quan el món de les opinions s’imposava al de la informació veraç i objectiva, vencia qui tenia més poder per simplificar-ho tot amb missatges populistes.