El «Xoc» d’aquesta setmana ens mostrava l’estudi dels alumnes de 1er de Batxillerat de l’IES Joan Ramis, sobre la presència de les dones a la premsa escrita. Entre «El Periódico», «La Vanguardia», «El Mundo», «El País», «As», «Marca» i «Mundo Deportivo», «Es Diari» puntua bé, és on hi ha més igualtat, un 60% d’homes i un 40% de dones.
Pareix que l’enfocament, la perspectiva de la dona és distinta. Llavors, en la setmana de celebració en contra de la Violència de Gènere, vull demanar que deixem de donar detalls morbosos de les agressions sexuals. Que mostrem els processos de recuperació i resiliència. Que no alimentem el mite de les falses denúncies. Que la societat sigui valenta en identificar als agressors i que deixem -d’una vegada- d’atribuir la responsabilitat a les dones.
I açò que pot semblar tan evident i de sentit comú, no es compleix. Ho fa visible el judici de Diana Quer, que ens ofereix tots els detalls relacionats amb la desaparició de la jove durant la matinada d’un dia d’agost a la localitat corunyesa d’A Pobra do.
Voldria que les editorials configuressin un equip de treball analitzant el contingut de les notícies. Seria un gran pas per erradicar les violències masclistes. També poden revisar el tractament de ‘minusvàlids’ o ‘discapacitats’, perquè fa falta un llenguatge amb l’objectiu de crear un efecte determinant en qui escolta o llegeix. Més enllà del gènere gramatical, les paraules també tenen uns valors i unes idees associades.
