El mercat laboral és desigual. Els que són dins i els que no. Ben remunerats i explotats. Qui neda entre permisos i qui fa hores extra a canvi d’agraïments com «almanco tens feina». Fixes i eventuals. Per Nadal, es creen dos factors diferencials més: ser convidat o no a un dinar o sopar per part de l’empresa; i rebre o no un lot. Entre els que tenen lot hi ha subgrups: el bàsic de vi+barra de torró, la classe mitjana que inclou aperitius i neules, i el top high class amb pernil.
Sentències judicials han determinat que el lot de Nadal és un dret adquirit si està consolidat pel costum ancestral. Discrep. Una convidada, a pizza o gambes, o un lot, low cost o del tipus «algú m’ajuda a treure tot açò del cotxe?», haurien de ser, com tot regal, gestos que es fan en funció de les possibilitats i la voluntat de cada un, vengui de l’empresa o de la cunyada. Si es fiquen al conveni, perden gràcia.
Lots i dinars de Nadal se comparen entre amics i familiars més que altres ítems laborals més importants, quan és evident que millor un bon sou que fruita almivarada o millor un bon horari que un dinar de picada amb bistec o lluç de segon. I és que sovint es valoren les condicions laborals dels altres des de la simplificació. Si són càrrecs polítics, també des de la demagògia. Si entenem que la dedicació a la política d’una persona ha de ser una etapa eventual, no es poden comparar les seves condicions retributives amb altres funcionaris de carrera. La necessitat d’una doble residència eventual s’ha de compensar, i amb suficiència. Ara bé, aprofitar el fet insular, gènesi del plus que ha ocupat de forma escumosa l’actualitat balear una setmana sencera, per fitxar amb magnífics sous uns col·leguis de fora de les Illes sense un valor afegit contrastat és una distorsió, un abús. I aquesta distorsió, més el fet que la cometi el partit del discurs HS (anticasta), fan que el plus de la punyeta s’hagi qüestionat precisament ara quan, pel temps que fa que es paga, seria un dret adquirit tan consolidat com el lot de Nadal.
