Joan F. López Casasnovas06/02/20 0:00
TW

Pensant en la novel·la del gran Dostoievski, la sedició és un crim? Quin n’hauria de ser el càstig? La sedició es plantejava al segle XIX com un delicte susceptible de ser aplicat en un estat de guerra. Per tant, no es pensava en simples desordres públics. Quan el 1995 el Codi Penal canvia i la rebel·lió passa a ser un delicte contra la Constitució, la funció de la sedició deixa de tenir sentit, llevat que només es vulgui castigar la dissidència. Potser seria legítim afegir al delicte d’atemptat a l’autoritat una clàusula d’agreujant quan es fa de manera col·lectiva. Pel que fa a la rebel·lió, caldria modificar-la aclarint que la violència ha de ser física i no espiritual, com sembla que digui la sentència del Procés. També s’hauria de preveure un tipus agreujat per als casos d’insurrecció armada. Qui opina així no és un qualsevol; és Nicolás García Rivas (Madrid, 1959), catedràtic de dret penal de la Universitat de Castella-la Manxa i que forma part del Grup d’Estudis de Política Criminal, que prepara una reforma dels articles de rebel·lió i sedició. Personalment, propugna que el delicte de sedició ha de desaparèixer.

La reforma s’hauria d’haver fet fa estona, però com que aquests delictes no se solen aplicar mai, quan arriba el dia que algú decideix aplicar-los, llavors se’n té consciència. Una cosa semblant ha passat amb l’abús i la violació. Fins que no ha arribat la sentència de la Manada semblava que ningú s’havia adonat que hi havia dues modalitats contra la llibertat sexual.

Noticias relacionadas
Joan F. López Casasnovas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

Com que és d’aplicació la retroactivitat favorable, en desapareix la sedició, els que hi han estat condemnats quedarien absolts ex post. Sembla que el govern no gosarà a fer-ho (absolució), sinó que vol establir una regulació més baixa de les penes. L’indult i l’amnistia són decisions polítiques, des del punt de vista políticocriminal; amb una modificació legal del delicte, en canvi, no s’absol políticament ningú.

Tanmateix, per què a la majoria de països europeus no existeix la sedició? Perquè és un delicte propi d’ estats autoritaris! Castigar amb penes desmesurades persones que intenten que no s’executi una ordre judicial... A Europa no té gaire sentit açò; però al regne d’Espanya o a la Turquia d’Erdogan sí, ja que més que justícia sembla que volen venjança. «...Pero qué se habrán creído estos mindundis? ¡Se van a enterar!» Deuen enyorar el temps de quan eren un imperi. Se’n diu nacionalisme supremacista.