26/02/20 0:37
TW

Quan sorgeix una epidèmia, que en el món global que habitem tendeix ràpidament a poder esdevenir pandèmia, des de la nostra petita illa estant, tendim a veure com a remota la possibilitat que ens pugui arribar a les nostres costes. Segurament, la insularitat ens fa tenir aquesta idea, de ben segur errònia, sobre la immunitat que ens atorga la nostra geografia. I tanmateix, en el passat no tan llunyà, el nostre preciós Llatzeret s’havia aixecat per contenir epidèmies vingudes de fora i guardar quarentenes que evitessin la seva propagació entre la nostra població. No anaven gens errats els nostres ancestres, malgrat la tenebrositat que havia vestit aquell lloc…

En les darreres setmanes, una d’aquestes epidèmies ocupa la nostra atenció i omple titulars arreu. El coronavirus s’ha cobrat milers de vides a diferents llocs del món, principalment a Xina, i la seva taca arriba també a Europa, fins i tot a la nostra illa germana. S’han disparat les investigacions per trobar vacunes efectives que mitiguin l’impacte del virus i les farmacèutiques tornen a estar al centre d’atenció. Fins i tot hi ha hipòtesis (probablement no demostrables, de moment) que apunten a una cercada i planificada generació de l’epidèmia per tal de controlar mercats i economies…

Tot plegat espanta. I l’era de la informació ens ho amplifica, multiplicant alarmes que qüestionen el nostre ‘primer món’. Mentrestant, la fam al món es cobra milions de vides cada any sense que ningú miri de trobar-hi la vacuna…