No pretenc ser recurrent ni tan sols aprofitar la temàtica, sempre actual, per cridar l’atenció del lector. Parlo de literatura i concretament d’un nou llibre de Joseph Roth que, amb el títol "Històries d'exili" acaba de publicar Pagès editors.
L’autor ha publicat molt i a prestigiosos catàlegs d’editorials conegudes. És el que en diem un autor consagrat. La seva vida és un desastre en el sentit humà de la paraula, li cauen garrotades per totes bandes i ell també se les adjudica, sobretot acompanyat de l’alcohol que el té ben atrapat.
Malgrat tot cal reconèixer-li que és un gran autor. Amic i company d’Stefan Sweig, que el recolza perquè li publiquin les seves novel·les. Periodista de prestigi que volta per Europa i Rússia, amb estades a les grans capitals i ficat en tots els aldarulls internacionals d’entreguerres, on per la seva condició de jueu austríac viu en un exili quasi permanent, sobretot el viu internament i això dona peu al tema que va lligant les quatre novel·les curtes, o relats com diu l’editor, d’aquest llibre de que us parlo. El tema que els ha fet aglutinar és sens dubte l’exili.
Els lectors coneixen sobretot títols com JOB o també El sant bevedor, però els relats que conté aquest volum no els teníem traduïts al català i com diu la contraportada: “Traduïts directament de l’alemany per Pilar Estelrich i Montserrat Franquesa, el lector hi trobarà el ritme i el talent narratiu del gran Joseph Roth, i a més hi identificarà la repressió i la intolerància que hi ha darrera totes les històries d’exili.”
Em ve al cap tot el que va publicar el Diari Menorca sobre els exiliats menorquins i els seus patiments i això em fa pensar en que pels menorquins el tema exili, sofert per molts d’ells o familiars dels qui el van patir, és un tema que interessa.
En aquest llibre es parla d’un exili anterior al de la guerra civil espanyola, però el tema en sí és endèmic i si voleu tirar enrere només cal que aneu a l’Antic Testament de la Bíblia i veureu que l’ésser humà s’ha hagut d’exiliar massa vegades i sempre amb patiment.
Com podeu entendre no us estic recomanant una novel·leta fàcil per passar l’estona, és més aviat un crit d’alerta i un avís per a navegants. Hem d’entendre que Roth escriu en l’entorn d’un escenari terrorífic, com va ser la pujança del nazisme sent ell jueu. Va ser un activista a favor dels exiliats que es movien per Europa intentant fugir de les urpes cada vegada més llargues del regim de Hitler, això, trist i terrible, dona més vivència als seus relats escrits des de l’experiència personal. Ens caldria com a societat entendre que qui s’exilia no ho fa mai per gust i que el seu acte comporta sofriment i penúries que mereix tot el respecte i recolzament.
Certament fins i tot en un tema com aquest hi ha matisos, però mai trobarem excuses vàlides perquè una persona hagi de deixar casa, família, feina i amics, per pensar o ser diferent dels qui governen en un moment donat en un país. Sembla que la història ens hauria d’ensenyar alguna cosa, però pel que anem veient és una assignatura que o no l’entenem o ens fem l’orni, o senzillament som uns ineptes. Això sí, quan ens hi trobem atrapats, correm-hi tots a reclamar uns drets que massa sovint hem negat als altres. En fi, aquí ho deixo i que la lectura ens ajudi a tots plegats.
