Aquesta situació insòlita que ens ha tocat viure (i crec que tots som conscients de la trascendència històrica de la mateixa) posa de manifest, entre moltes altres qüestions, la fortalesa (o no) del nostre estat del benestar, aquell que a Europa es va anar construint des de la fi de la Segona Guerra Mundial i que va anar quallant, més prest o més tard a cada territori, una societat que ens ha servit de model, amb major o menor fortuna, fins a la globalització ferotge que se'ns ha instal·lat a la darrera dècada. Amb una crisi com la que estem patint, la viabilitat del nostre estat del benestar és posada a prova de forma extrema i deixa a la vista, per exemple, l'afebliment del sistema sanitari públic a moltes comunitats del territori espanyol. Una qüestió que ens ha de preocupar, i molt, la propera vegada que anem a les urnes!