Manual (476)

1-. La primera mesura és identificar un enemic exterior: el coronavirus o covid-19 sorgit a la província de Wuhan, República Popular de la Xina, a conseqüència del consum irresponsable d’un animal salvatge: el pangolí. Amb aquesta mesura el que s’aconsegueix és desplaçar la responsabilitat a un microorganisme viu i letal molt difícil de controlar, en un animal simpàtic i en perill d’extinció i en un país estranger llunyà regit per un sistema polític comunista diferent del nostre feliç i despietat règim capitalista.

2-. La segona mesura és identificar un enemic interior. En aquest cas els independentistes catalans. No es farà de la manera grossera com van fer els nazis amb els jueus durant el període fosc d’Adolf Hitler als quals van marcar amb una insígnia de tela groga que simulava ser una basta estrella de David. No. Massa evident i primitiu. Es faran servir les modernes tècniques subliminars sorgides l’any 1957 als Estats Units, que han estat perfeccionades al segle XXI i que són difícils de combatre i quasi impossibles de detectar d’una manera racional.

3-. La tercera mesura serà segrestar els mitjans de comunicació. Tampoc no es farà a la manera tradicional ni es faran servir mètodes bruscos o violents. S’aplicarà la transparència i la confusió posterior (consultar Chomsky per ampliar informació). Aprofitant la desesperació econòmica i de difusió en paper pel confinament i per l’aturada de l’economia productiva es pagaran quantitats astronòmiques en forma de publicitat institucional. Es triaran els mitjans que reuneixin la més gran difusió i que comparteixen la ideologia que ha guiat el cop d’estat. En aquest cas el nacionalisme espanyol. Amb aquesta tercera mesura s’incideix en la mesura segona. La publicitat institucional pagada de manera desmesurada amb quantitats fora de mercat servirà per demonitzar l’enemic interior. S’haurà aconseguit d’aquesta manera sibil·lina la submissió absoluta dels mitjans sense cap coerció negativa i amb el resultat d’aconseguir el seu silenci o, encara millor, la seva absoluta adhesió a les polítiques governamentals que han impulsat el cop d’estat postmodern.

4-. La quarta mesura està relacionada amb la tercera i ho està de forma encadenada i grollera. Si la tercera tenia una compensació per part dels mitjans de comunicació, cobrar per la publicitat encoberta, la mesura que fa quatre serà una subvenció descarada. Seleccionats una altra vegada per la ideologia i l’abast comunicatiu es destinaran, per exemple, una quantitat aproximada o que superarà els 15 milions d’euros, a les cadenes de les televisions privades encapçalades per les plataformes Atresmedia i Mediaset. Tenint en compte que les cadenes de televisió públiques ja estan en mans del govern -TVE i moltes autonòmiques-, la cobertura mediàtica que aplaudirà qualsevol política, per totalitària que sigui, del govern esdevindrà absoluta. Una mostra seran les rodes de premsa en format plasma i preguntes prèviament seleccionades després de passar per un rigorós filtre polític.

5-. Les mesures tercera i quarta serviran per desplegar la cinquena. Amb les mans lliures, gràcies al silenci dels mitjans de comunicació principals comprats amb doblers extrets de les arques públiques, es desplegarà l’exèrcit per les principals ciutats amb l’excusa, per exemple, d’alçar hospitals de campanya o desinfectar -no ciutadans catalans com proposava l’exministre d’exteriors Josep Borrell- residències d’ancians o grans instal·lacions urbanes o veïnals. L’objectiu principal no és només aconseguir desinfectar de manera efectiva, que també, sinó que els mitjans de comunicació que han estat objecte de la injecció econòmica treguin la seva imatge a portada acompanyada d’una lloança elegíaca que faci plorar d’emoció patriòtica els ciutadans espanyols.

6-. La sisena mesura serà expandir el mal del focus central que, malauradament, i a diferència de la Xina o d’Itàlia, coincideix amb la capital. S’esperarà uns dies a decretar l’estat d’alarma per donar temps als madrilenys a fugir a les segones residències -el cas més paradigmàtic, segons el prestigiós «New York Times», l’ha protagonitzat l’expresident espanyol José María Aznar- i així expandir l’epidèmia a tot el territori nacional. Hauria estat un error fatal aïllar Madrid, ja que, encara que continuï duplicant en morts i en infectats la resta de comunitats, hauria malmès la imatge de la capital i hauria enfortit la feina sanitària i de control de la resta de ciutats importants de l’Estat.

7-. La setena mesura consistirà a prendre competències i requisar material sanitari a les comunitats autònomes. La ciutadania, espantada per les dades terribles que situen Espanya en el primer lloc del doble rànquing mundial en nombre d’infectats i de morts per milió d’habitants, acceptarà de bon grat totes les mesures, no protestarà perquè estarà anestesiada pels mitjans de comunicació i renunciarà així a la llibertat per una falsa seguretat sanitària que les dades internacionals de la pandèmia desmenteixen.

8-. Sense veus crítiques, anul·lada la mobilitat, controlada la ubicació dels ciutadans a través de la geolocalització dels seus telèfons mòbils, destrossada l’economia de les petites i mitjanes empreses les grans corporacions disposaran de més territori per expandir-se o rebran directament subvencions com les esmentades del sector dels mitjans de comunicació. La dependència estatal per part de la perifèria serà cada vegada major i més salvatge i s’assolirà el gran objectiu de centralitzar encara més el país, salvar la malmesa monarquia afectada per casos de corrupció i també afavorir les oligarquies econòmiques, empresarials i judicials hereves del règim anterior que, en definitiva, són les raons de ser del cop d’estat postmodern.

9-. Si se segueixen aquestes mesures que hem apuntat en aquest manual no s’aconseguirà l’adhesió del moviment independentista, però sí que s’assolirà la submissió de l’esquerra no socialista, ja que, posada entre l’espasa de la unitat nacional i la paret de les classes populars, es veurà obligada a optar per la primera per lleialtat institucional i per mantenir-se en el poder.

10-. L’únic obstacle que els autors d’aquest manual hem detectat és que, a pesar de la tasca titànica dels bots institucionals, la ciutadania creï un contrapunt a les xarxes socials i surtin veus crítiques, atentes a les descontaminades mirades internacionals, que exerceixen de contrapoder a la propaganda totalitària estatal. En cas afirmatiu, les directrius marcades pels autors d’aquest manual no és silenciar les veus sinó denigrar-les, acusar-les d’ideològiques, de derrotistes, de reaccionàries, d’inoportunes i de parcials encara que, malauradament, les dades objectives les corroborin.

Aquest missatge confidencial s’autodestruirà en 10 segons. 10, 9, 8...

«És una calamitat d’aquests temps que els dements guiïn els cecs». «El rei Lear». William Shakespeare.