L’epidèmia ens ha ensenyat el perill de les persones asimptomàtiques respecte de la Covid. Poden causar efectes negatius sobre els altres sense que ningú pugui percebre el risc. Semblen persones sanes, però no ho són. En el cas dels virus, aquests portadors sense indicis no tenen consciència de la seva patologia. Hi ha altres casos de gent sense símptomes i no sempre actuen de manera inconscient.
Només quan hem començat a constatar que tot el litoral s’està omplint de taps i garrotets, quan descobrim que les bosses se n’aferren a les cames al nedar, quan les barques treuen les xarxes carregades d’objectes artificials, quan les tortugues i les balenes apareixen ofegades per col·lapses interns, hem començat a pensar que teníem un problema amb el plàstic. Fins llavors, no vèiem -encara n’hi ha que no ho veuen- cap indici de perill a anar tirant coses sense control.
Amb tot, coincidireu que no hi ha pitjor asimptomàtic que el que es sap malalt i en dissimula qualsevol senyal. Això ja és perill amb mala intenció. Ningú no palpa la possibilitat de transmissió de determinades corporacions cap a les institucions públiques fins que apareixen més tard els símptomes. Posem per cas, quan un decret de mesures urgents per activar l’economia allarga la vida del plàstic d’un sol ús.
Amb aquest no veure-ho venir, hi ha moltes dolences ambientals que estan passant sense que ens adonem compte fins que les proves són clamoroses. Com el cas de l’excés d’adob químic a la terra, que acaba dissolt per l’aigua, s’infiltra al subsòl permeable i ho sabem quan l’aigua surt, en un procés que és irreversible, carregada de nitrats.
També passa de manera poc percebuda l’enorme pèrdua d’insectes arreu del món. La majoria d’estudis ho relacionen amb l’ús brutal i descontrolat dels pesticides. Les grans corporacions del ram paguen anuncis amables i per això anem al súper i compram verdures, fruites i carns, lluentes i de colors vius, que estan provocant un daltabaix sense precedents a la natura.
Una cosa similar, i aquí tornam a la intensió implícita, succeeix amb les aigües residuals carregades de contaminants que algunes indústries que fan bona cara aboquen al clavegueram. Calen analítiques periòdiques i funcionaris valents, per detectar, frenar i sancionar aquestes males pràctiques, que no es veuen a simple vista i que les depuradores públiques ja no podran resoldre.
Els metges ho descobreixen quan estudien els efectes sobre els cossos humans del mercuri, del plom, el cadmi, l’arsènic o el coure, que ens retorna amb els aliments del mar.
O quan es detecten i es poden combinar els efectes de plaguicides que es mostren persistents en el medi i que s’incorporen als aliments terrestres de producció intensiva.
Però un dels gèrmens que més patologies provoca a tot el món és la transmissió fatal que inocula la trama lligada al petroli en les persones que prenen decisions importants al món. Al nostre territori vam poder veure en directe com es deixava perdre la possibilitat de ser pioners en el desenvolupament de les renovables, malgrat el que significava de llocs de feina en un sector de gran futur. De començar a posar plaques solars vam acabar pagant un impost al sol.
No hi falten teories que apunten a elements socials asimptomàtics però, a més, lligats a una profunda psicopatia. La psicopatia no només està present a les escenes de sang de les pel·lícules. Hi ha teories, que semblen sòlides, que diuen que aquesta característica de les persones que han perdut la capacitat de commoure’s davant el patiment dels altres, ha de ser obligatòriament un dels requisits principals dels alts executius que prenen decisions que poden afectar negativament a bona part del món.
Tampoc és nou que hi ha una part de prestidigitació en aquest tema, o sigui, de manyes similars a les que usen els mags, també anomenats il·lusionistes. Perquè han generat la capacitat de fer entrar la ment de la gent en un seguit d’il·lusions planificades, on el mestre de cerimònies controla tots els ressorts i fa que el públic tengui l’atenció posada allà on interessa. Mentrestant, ningú repara en el truc que es realitza.
Per això hi ha gent que demana revisar el concepte de progrés, perquè deixi de ser una il·lusió falsa, que alimenta sempre els mateixos, mentre causa sofriment evitable. Gent que ha après que hi ha negativitats contagioses, que poden provenir de persones aparentment asimptomàtiques, en siguin o no conscients de la patologia que originen. Gent que sospira, al final, per una economia més sana.
