Una de les formes de corrupció de la política, i no l’única, consisteix a amagar la veritat, a falsejar la realitat de les coses. Mentir ha estat sempre una de les palanques del poder per perdurar-se, així com suscitar la por entre la gent per vendre-li tot seguit ‘mesures de seguretat’. Si la gent no tingués memòria de peix, el poder de les elits faria fallida. La mort de Julio Anguita em fa pensar en una de les lliçons d’aquest honest referent de les esquerres: dir la veritat. La veritat és revolucionària. Destapar la tergiversació amb què els poders amaguen la cara autèntica dels seus propòsits és imprescindible per salvaguardar la vida.
Curiosa circumstància: des dels seus mitjans de propaganda els turiferaris de l’elit dominant acusen els opositors d’actuar obcecats per la ideologia. A l’Estat espanyol, els qui han consentit i aplaudit la demolició del sistema públic en serveis bàsics, com la sanitat (els resultats de la gestió de la crisi del covid-19 no permet dubtar-ne gaire) han organitzat un homenatge al poble de Madrid pels seus sacrificis (!). Si el govern, possibles errors inclosos, aprova mesures socials per ajudar els més vulnerables (hi hauria «ingrés mínim vital» sense UP?), diuen que l’erari públic no s’ho pot permetre. I si, per sortir a camí a la crisi que ens cau damunt, cal una fiscalitat més forta sobre les rendes de més d’un milió d’euros, llavors diuen que Sánchez està en mans de perillosos «comunistes bolivarians, que anteposen la ideologia a les fórmules econòmiques realistes». Ah, el seny! Tornar a fer allò mateix de sempre sí que és una solució ideològica... Però no idealista, sinó d’un egoisme només equiparable a l’ús que fan de llur bandera els ultranacionalistes que es manifesten al madrileny barri de Salamanca.
Més afectació territorial, més massificació turística, més contaminació... en nom de la llibertat. En nom de la llibertat, per cert, podrien derogar ja la llei mordassa. Per l’interès de tots, s’haurien de sancionar les malifetes d’uns privilegiats que passen maletes de diners cap a paradisos fiscals evadint les lleis espanyoles. I es vanten de ser grans patriotes. No han entès gens que d’aquelles pluges venen aquest fang i les consegüents sequeres.. I el que pot venir encara si feim cas als científics sobre els efectes del canvi climàtic, una conseqüència del qual, però no l’únic ni segurament el més greu, són les pandèmies. Oli ens hi ha caigut!
