Joan F. López Casasnovas11/06/20 0:00
TW

Les administracions públiques tenen el deure de neutralitat, declara el Tribunal Suprem d’Espanya, i per salvaguardar ‘l’objectivitat’ dels edificis i espais públics la sentència assenyala que només hi podran onejar banderes oficials. A les Balears deuen ser l’espanyola, la inventada per a la Comunitat, la de l’illa i la del municipi, a més de la de la Unió Europea. Cinc banderes, molta tela. Els jutges ‘supremacistes’ han considerat una petició de l’Advocacia de l’Estat contra l’ajuntament de Santa Cruz de Tenerife que el 2006 acordà, en exercici de l’autonomia municipal, penjar d’un pal auxiliar davant del seu consistori una ensenya blanca, blava i groga amb set estrelles. En seu judicial, però, han vinculat la bandera nacionalista canària amb un «moviment independentista i terrorista», poca broma!

La cosa té transcendència. Compromet, per exemple, la presència de banderes republicanes en alguns ajuntaments, com el d’Ayamonte (Huelva), que no penjava d’asta sinó d’un balcó, o les estelades a molts ajuntaments catalans. Els magistrats, ‘interpretant’ la llei 39/1981, que regula l’ús de la bandera d’Espanya, ‘entenen’ que s’han de posar límits a la reivindicació, en edificis públics, de drets no sempre garantits. Ni llaços grocs ni liles, que recordin la violència, ni l’iris del col·lectiu LGTBI, ni pancartes per la llibertat de presos polítics... La seva presència queda prohibida perquè l’opinió emesa pel TS crea jurisprudència i només una decisió en sentit contrari del legislatiu podria posar-hi redreç. Així, al confinament viscut aquests dies nefastos s’ajunta més confinament a la llibertat d’expressió.

Noticias relacionadas
Joan F. López Casasnovas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

Enguany les festes de Sant Joan no tindran l’expressió tradicional externa a Ciutadella. Aquests dies molts veïns, tanmateix, ja han penjat de finestres i balcons banderes vermelles amb la blanca creu de Malta. Són ben lliures de fer-ho cadascú a ca seua. Però, i l’ajuntament? Les posarà, com sol fer, davant les dependències pròpies? Les veurem flocar a la plaça del Born o a la de la Catedral, on el Consell hi té oficines i hi ha l’escola municipal de música? Alcaldessa, presidenta del Consell, no oblidin que a Berga inhabilitaren l’edil principal per una estelada a la plaça major del poble (on enguany també s’hi ha suspès la Patum), i que l’honorable Torra ja se la veu venir per una pancarta.

L’ordre i prelació de banderes, nacionalisme rampant, es va establir en l’actual format poc temps després, i conseqüència, del cop d’estat del 23-F de 1981. Mala peça al teler i no és tela marinera!