Una bona part de l’escola econòmica que es va imposar als àmbits empresarials dels temps moderns, posa el focus únicament en maximitzar el retorn econòmic. Jugar a especular a la curta és una de les dinàmiques que han crescut a partir que s’ha imposat una desregulació cada vegada més gran dels negocis. Però el conjunt de la societat necessita visions una mica més amples per a poder prosperar de manera real. Hi ha altres retorns, que fan els resultats més rodons.
No cal entretenir-se gaire en que, sense la rendibilitat econòmica, els negocis no funcionen. La història està farcida d’empreses de tota mida que s’han esvaït pel camí perquè els nombres finals no han arribat on tocava. Siguin amb els objectes simbòlics als quals s’atribuïa un valor en els temps antics, sigui amb les monedes que usem des de fa segles o amb les actuals transaccions digitals, en l’intercanvi sempre es busca guanyar o, al manco, empatar.
No és aquesta la qüestió a discutir, sinó la deriva malaltissa de qui cada any (en algunes empreses, cada mes) es situa sota l’obligació de guanyar més que abans, de tenir uns resultats més espectaculars, de continuar incrementant els ingressos i reduint les despeses. En una senda sense fi. Fins al punt de no poder contemplar cap qüestió que interfereixi en aquest objectiu.
És per això que s’alcen veus que protesten quan els temes ambientals es posen sobre la taula. És per això que hi ha declaracions incendiàries quan es recorden les obligacions socials que cal contemplar en l’economia. És per això que hi ha visions que qualifiquen pejorativament qualsevol opinió que plantegi incorporar altres valors a l’equació econòmica. Es llegeixen com a obstacles a la regla principal.
I tanmateix, la vida és molt més que els resultats econòmics. Hi ha un nombre creixent d’empreses que van incorporant dins els seus objectius aconseguir també -o sigui, sense oblidar els econòmics- retorns d’altres tipus. Especialment en termes ambientals i socials. Hi trobem des d’activitats locals molt ben plantejades, fins a grans moviments, com el B Corp, que pretén fer evolucionar el món des del dinamisme de les empreses.
Indústries que incorporen l’anomenada economia circular, com homenatge als cicles naturals que no generen sobres, en contraposició a l’economia lineal habitual, que fabrica i tira de manera sistemàtica. Aquesta gent revisa i millora els sistemes de producció a partir de dissenyar tot el procés reduint al màxim el consum energètic, el d’aigua i els residus generats, inclòs també el propi producte quan acabi la seva vida útil. Aconseguint un retorn econòmic i un retorn ambiental.
Projectes de turisme de natura que agafen consciència de la fragilitat d’alguns dels valors que fan atractiva la seva oferta i busquen maneres per no afectar mai cap procés de nidificació, per no generar erosions, per reduir qualsevol residu no biodegradable, per no superar la capacitat de càrrega dels espais que acullen la seva activitat, per ajudar als llocs vesins. Un retorn econòmic acompanyat de molts altres efectes interessants.
Projectes agraris que busquen viabilitat econòmica i són també la base d’una gran millora de terres esgotades o contaminades per activitats humanes prèvies. Que gestionen el bestiar per a regenerar la fertilitat de manera natural, que redueixen significativament el consum de combustible, que abandonen l’ús de tòxics, que incorporen la biodiversitat com una aliança per a disminuir plagues, que fan del paisatge resultant un valor afegit pel seu producte. Amb retorns econòmics i ambientals.
Iniciatives que analitzen prèviament les necessitats socials d’una determinada comunitat i que s’impulsen amb un gran efecte positiu sobre el benestar, en orientar una economia no només basada en el màxim benefici, sinó considerant altres factors que brinden qualitat de vida a la gent.
Les platges verges de Menorca són el substrat d’una important activitat econòmica i no deixen d’oferir als ulls el retorn de la seva bellesa. Pel Camí de Cavalls hi passegen empreses i també gent que busca un retorn d’inspiració. La vida que s’amaga en algunes basses temporals, ha permès fer arribar a Menorca importants quantitats de diners europeus, mentre omple de goig els escolars que la descobreixen en les activitats d’educació ambiental.
Les cançons marineres i els romanços antics, tan habituals en aquesta terra, són sovint atractiu afegit per a diferents activitats econòmiques, al mateix temps que retornen a la gent l’alegria vital del cant comunitari. El món necessita nous retorns. És interessant aprendre a detectar-los i a premiar-los des de l’economia de cadascú.
