La segona quinzena de juny sempre és ben carregada. L’arribada de l’estiu astronòmic sol quedar dissimulada entre festivals, mil sopars de finals de coses, notes, campions de diferents competicions, caixers senyors, preparació de vacances, i arribades massives de gent de fora gent del nord amb o sense certificat de resident. Avui comença l’estiu astronòmic més estrany, i ho fa, per rematar el deliri, amb una meteorologia que converteix la platja en un acte de voluntat socialitzadora més que una necessitat corporal.
És un solstici extravagant, en què es balla només en la intimitat, se sopa amb relativa discreció, les qualificacions no tenen misteri, torna Marco Asensio, els caixers estan temporalment fora de servei, les vacances són obligades per a molts. I, sí, ja arriba i arribarà gent de fora. Menorca va donar ahir per acabada una quarantena a la inversa, lliure de coronavirus testat, gràcies a un aïllament profilàctic. Per aquest motiu, més enllà del que digui el BOE, a Menorca comença ara l’estat d’alarma, perquè entre sandàlies, crema solar i biquinis, catalans i madrilenys poden dur bitxos d’aquells que, com des de fa dies comenta qui relaxa la prevenció, per aquí no n’hi havia. Arriben d’importació. És ara que Menorca ha de demostrar que és un destí turístic segur, perquè fins ara només ha estat un lloc de residència segur. Hem d’assumir que hi ha un marge de risc, amb rebrots més que probables. El més important és la reacció, que ha de ser contundent però serena, responsable, compartida i sense demonitzar ningú ni caure en maximalismes d’autarquia preventiva.
I entre tot açò, també arriba ara el cable elèctric que acaba amb un altre aïllament que aquesta primavera podria haver resultat explosiu. S’imaginen que en ple confinament dur un cap de fibló o un tractor impactant contra la central haguessin provocat una pana com aquella? Teletreball, classes on line i coques a fer punyetes. Almanco alguna alarma s’acaba de veritat.
