El necessari respecte a les tradicions fa que algunes festivitats se celebrin en dates que no són les més funcionals possibles. Carnaval seria més pràctic al maig, sense haver de farcir les disfresses infantils de samarretes tèrmiques, o la màgia dels Reis faria un millor servei a l’inici de les vacances de Nadal. Dijous es va celebrar la fira del llibre. La data és bona perquè a l’estiu es llegeixen més llibres, tothom té més temps i més insomni tropical, i la televisió és més infumable. Per tant, és un canvi que, més enllà de la dissort conjuntural de la pandèmia, podria tenir una certa lògica funcional.
Malgrat els maonesos esteim condemnats a viure la primera setmana de setembre pendents de l’Aemet, la disfuncionalitat en les dates no es produeix amb les festes patronals de l’Illa. Estan disposades al calendari amb un irregular i perfecte ritme setmanal, amb coincidències estratègiques i descansos mil·limètricament calculats per procurar un estiu sense defallir ni avorrir-se. Ideal. Per tant, és impossible que les festes 2020 es puguin recuperar amb un nivell de satisfacció que valgui la pena. S’han perdut.
Se sent a dir que no passa res per suspendre les festes un any. Jo mateix ho he dit alguna vegada. Però, a més de l’aspecte econòmic, sí que passa. Sense festes, l’estiu es converteix en un llarg diumenge amb convidats en què fa molta calor. I pens en el jovent. Les festes patronals dels 18 o 19 anys d’una persona només passen una vegada a la vida. Els gegants dels 3 o 4 anys, igual. No n’hem de fer un drama, però sí admetre que sense festes es perden qualitat de vida, bioritmes socials i bons moments. No són parets mestres, però si una part de l’estructura sociològica dels municipis. No són vitals, però sí constants, un punt d’inflexió, un reset terapèutic. No hem de plorar, però sí acceptar que reforcen vincles i generen emocions compartides. No ho hem de dramatitzar ni fer escarafalls, però sí reconèixer el seu valor, que aquest estiu perdrà funcionalitat. Bon i prudent Sant Jaume!
