Dani Gallardo és gadità, resident a Getafe, de 22 anys; detingut el 16 d’octubre després de la concentració a la Puerta del Sol de Madrid contra la sentència del «procés», duu 9 mesos de presó preventiva per solidaritzar-se públicament amb els sobiranistes catalans. El mes de febrer se li denegava per segona vegada la llibertat.
El Moviment Antirepressiu de Madrid considera que Dani és un cap de turc. Els antiavalots de la policia rebentaren la marxa i agrediren diverses persones, entre les quals una companya de l’empresonat. Quan intentà ajudar-la, fou detingut. Se l’ha acusat de delictes de lesions contra un agent de l’autoritat, a més d’atemptat, resistència, desobediència i desordres públics. Segons la policia, Gallardo atacà amb un pal amb dos claus a un agent, però la defensa ho nega. En aquest sentit, denuncia que els informes mèdics demostren que Gallardo i el policia agredit no van coincidir. Però la realitat no deu importar gaire en un cas així, quan del que es tracta és de reprimir qualsevol qui posi en qüestió les institucions que salvaguarden la unitat de la pàtria i, al capdavant de totes, la Monarquia. En un estat democràtic de dret com cal, es jutjaria el personatge Joan Carles de Borbó i Borbó Dues-Sicílies, i ja haurien rodat caps dels responsables de clavegueres d’estat, espionatge polític, corrupció generalitzada...
No deu ser gens impertinent dubtar de la imparcialitat del Poder Judicial, més encara si recollim les paraules emèrites de qui, amb posat nadalenc, ens assegurava que «la Justicia es igual para todos».
El catedràtic de Dret Constitucional, Javier Pérez Royo mostra força preocupació perquè el Tribunal Suprem considera imprescindible que els dirigents catalans condemnats com a autors d’un delicte de sedició acceptin una mena de programa de «reeducació» abans d’accedir als beneficis del segon i tercer grau de la llei penitenciària. El catedràtic sevillà compara l’actitud dels magistrats espanyols amb la pràctica maoista que, més enllà de la privació de llibertat, exigia la ‘conformitat expressa’ dels condemnats amb la sanció imposada. “¿En quin país ens estam convertint?, es demana.
Per cert, opinions pròximes a la ultradreta contraposen «la deixa» de la família Pujol als centenars de milions del Borbó i família. Demanem-nos, car són de domini públic des de fa anys, per què Pujol no ha estat jutjat i, en canvi, fent una utilització oportunista, es retreu la seva causa cada vegada que la corrupció esquitxa les més altes esferes del poder de l’Estat?
