A l’època de les xarxes socials les notícies caduquen abans que un iogurt. Ningú vol saber ja per on tresca en Juanca i prest les estretes aules de les escoles deixaran de ser portada. Tot és efímer, es perd la memòria i aquesta és imprescindible per entendre moltes qüestions. Els joves que a les pròximes eleccions votaran amb la «L» posada, per exemple, senten ara xerrar dels romanents dels ajuntaments i la llei Montoro, quan ells l’única llei Montoro que coneixen és la que diu que les pilotes de Mallorca són molt bones.
Fins i tot hi ha notícies que ara apareixen al timeline de Twitter, els antecedents de les quals no trobaran a la pantalla del mòbil per molt que forcin l’scroll. A un adult incipient se li ha d’explicar que la molt tendra proposta de traslladar la biblioteca a uns quarters buits té a veure amb una molt mala digestió de la reducció de les tropes, que ha convertit el Ministeri de Defensa en una immobiliària voraç, més sensible a les vacances dels seus funcionaris al resort de l’Esplanada, considerat intocable, que als interessos dels veïns de Maó. Batalletes d’avi s’han d’explicar perquè entengui d’on surten els tres xalets de s’Albufera que ara s’esbuquen, i li serà difícil entendre perquè s’ha demorat tant una demolició que costa més o manco el que deuen pagar d’IBI en un any els xalets que queden a Shangri-La. I el que queda per veure encara al parc natural.
Que ningú, persona o partit, se senti al·ludit. Xalets i quarters en desús han sobreviscut a diferents batles, regidors, consellers, famílies d’aus migratòries i comandants generals. No es demana en temes complexos la velocitat dels stories d’Instagram, però seria desitjable una administració amb major capacitat d’actualització, més adaptada al que la societat actual reclama. Algú haurà, algun dia, de trencar la dinàmica per la qual qualsevol edifici significatiu en desús es converteix en un calvari (de formalismes, competències estanques, plans i paperum) que supera generacions senceres.
