Mig any després de l’arribada del coronavirus, ens hem acostumat a conviure amb la constant d’un repunt de contagis i possibles confinaments personals. Mentre que la mascareta i les restriccions es van consolidant com quelcom quotidià, els experts continuen estudiant la matemàtica que ens dugui a l’antiga normalitat.
I és una qüestió de càlcul. Un grup d’investigadors de la Universitat de València, conclou que les mesures preventives respondran al moment que el sistema sanitari ens pugui suportar, que l’única teràpia per reduir el virus serà la vacuna, i que l’antiga normalitat podria tornar –com a mínim- en dos anys.
Estem cansats, i no per tot l’anterior, sinó per l’organització general dels recursos públics envers la situació. Els danys col·laterals que en diuen. Cansats de gestions que no es responen com toca, de cites prèvies de l’administració poc eficients, de consultes telefòniques a malalts crònics que tot el 2020 han rebut atenció de mínims, de tele treball poc productiu, de mesures que per excés o per defecte s’apliquen en la mateixa mesura que en d’altres indrets amb un percentatge elevadíssim de contagi, i també de les persones que no compleixen les normatives assenyalades i posen en perill a la resta de ciutadans.
Estem farts dels qui encara s’estan adaptat a la situació i no garanteixen l’assistència i el servei a tothom. Por en fa que la nova normalitat laboral, menys eficient, hagi vingut per quedar-se.
