Qualsevol criatura de la nit sap el complicat que és resistir-se a entrar a un bar després de sopar fora de casa. La primera copa, lluny de calmar la bèstia, agreuja la dificultat de la retirada, i més amb bona companyia i música tolerable. Un noctàmbul percep que la seva joventut es va esvaint quan davant la decisió de demanar o no un altre gintònic pesen cada vegada més les conseqüències de l’endemà. Quan el cós és una màquina en plenitud, ni es mira el rellotge.
Armengol & Cia van demostrar una envejable joventut el dimarts 6 d’octubre, ja que o no miraven el rellotge o no tenien presents les possibles conseqüències de la incursió nocturna. En l’entretingut i gens aclaridor comunicat del Govern, el més inquietant és quan s’explica l’hora en què la comitiva va sortir del local: «Al voltant de la una». Al voltant. Quans excessos de retorn nocturn, despesa en un capritx o ingestió alimentària s`han dissimulat amb aquesta fórmula!
Aquesta imprecisió, reiterada ahir per la presidenta, no permet al VAR (amb ve baixa) aclarir si Armengol & Cia estaven en fora de joc horari. És intencionada i rellevant, perquè no és creïble i perquè a partir d’ara, per exemple, es pot justificar una reunió excessiva al·legant que hi ha al voltant de deu persones. Anar al límit de la norma no és exemplar ni respecta el reiterat principi general de contenció social. Error greu, coartada per a qui es relaxa i ofensa per a qui es cuida del virus més enllà del BOIB. De fet, a alguns les copes en dimarts ens sonen a ciència-ficció. Un dimarts vespre, com a fet molt extrem, menjam quatre olives amb el sopar.
Ella insisteix que la sortida era per feina, la consellera de Salut (contenta deu estar) defensa que era el seu temps lliure. Açò és intranscendent. Amb la covid les decisions del Govern afecten igual la feina i el temps lliure de tots. Armengol no dimitirà, però la legislatura se li pot fer llarga. A veure com defensa ara una postura sobre el toc de queda. La que sigui. No va valorar prou les conseqüències.
