La carpa per fer proves PCR de Maó va a les totes. Es troba davant Dalt Sant Joan i el seu objectiu es facilitar la realització de test per covid-19 per part de les UVAC. Tot se’m fa estrany, com l’any sencer. De sobte, em trobo a la filera, llarga i amiga. Hi ha tots els meus companys/es de feina. Fem caliu, com sempre. Les darreres hores, el grup de wap va carregat de paraules polides, bromes, fotografies o qualque gag.
L’espera s’escurça i no puc deixar de somriure en veure la Creu Roja que brilla a l’estació, els hi van deixar la lona perquè els professionals disposessin de més espai per funcionar. La senya vermella trasllada suport. Entro, ens saludem, i em demana cognoms i nom. Al dir-li, respon: «Ah! La del periódico?». «Oh! Sí, esper que li agradi el què escric». Sort, ho afirma. Molt amablement treu el kit, el pal, i a la boca i al nas. I d’aquí, a l’aïllament domiciliari.
La professionalitat i la paciència que transmet l’equip que fa les proves és d’agrair. Un bàlsam per calmar els pensaments que són inevitables: recordar amb qui has estat, el temps alimentari que has fet sense mascareta, o les persones més febles que et rodegen.
El resultat és negatiu, però les 24 hores d’espera t’han donat per clarificar qui et fa costat, qui t’ofereix la seva llar en cas que fos necessària, i també qui -sense haver-te vist en setmanes- ja et considerava contaminada i volia córrer a fer-se la prova.
De tot hi ha a la vinya del Senyor.
