Des de les primeres discrepàncies que es coneixen entre els antics homínids, fins al dia d’avui, els comportaments i els posicionaments diferents als habituals s’han observat com a rareses. Les novetats acostumen a ser objecte de crítica, però algunes han estat la porta a la supervivència. Ara que ens trobam en moments on bona part del que coneixíem ha deixat de funcionar, cal buscar els nous camins entre la creativitat.
Diuen els antropòlegs que la història de l’evolució demostra que no sobreviu el més fort, sinó el millor adaptat. Podem imaginar les cares de curiositat que devien fer la resta de ximpanzés quan els primers austrolopitecs van començar a aixecar-se sobre les dues cames. Era una nova manera de desplaçar-se, que potser permetia detectar millor els depredadors enfoscats entre les herbes.
Eren temps on els prehumans encara eren herbívors i depenien de les selves tropicals que cobrien una part molt més gran del continent africà que el que ocupen en l’actualitat. En aquell temps, no eren caçadors, sinó preses. Un dels fòssils recuperats corresponia a un infant que va ser capturat i menjat per una gran àguila, que va deixar les seves marques als ossos i a l’entorn immediat.
També podem pensar en algun equivalent a una rialleta burlesca per part dels que miraven aquells extravagants companys que caminaven a dues cames, quan aquests van començar a dedicar el temps a picar unes pedres contra les altres per treure’n voreres esmolades. Això tampoc no s’havia fet mai. Però aquest canvi els permetria una capacitat que ha marcat la història de la humanitat i del planeta.
Les pedres tallants els ajudaven a menjar carn, i després a caçar amb més èxit i a defensar-se. Van començar a poder sobreviure fora de la selva tropical. Així, diuen els experts, es va iniciar la gran caminada humana cap a la resta de terres de la bolla terràquia.
A dia d’avui, l’afectació de la covid ens genera una sensació d’inseguretat. L’esquema econòmic que coneixíem, no funciona. Quan una conjuntura especial s’allarga en el temps, provoca canvis estructurals. Ens estan fent fora de la selva tropical i no tenim ni eines ni coneixement per sobreviure a la sabana ignota. S’imposa la necessitat de fer esforços per adaptar-se a les noves situacions.
Enmig d’aquest temporal de vents incerts, alguns tenen comportaments rars i consideren que existeix de manera real la possibilitat de pensar esquemes diferents de funcionament econòmic. Incorporant nous valors. Contemplant altres amenaces que ja són al portal de casa, com la fi del petroli o el canvi climàtic -que a la Mediterrània va el doble de ràpid que la mitjana mundial-. Prospectant casos d’èxit d’altres indrets. Convidant a la capacitat social de reflexió. És això que en alguns cercles ara li diuen pensar fora de la caixa.
D’aquí surt el cicle «Crisi econòmica i sortida ecosocial» que la plataforma Menorca pel Clima ofereix les pròximes setmanes. Un itinerari de veus autoritzades per a compartir cavil·lacions, experiències, projectes i il·lusions. Un punt de trobada, presencial i virtual a la vegada, que busca identificar nous camins i potser noves maneres de caminar.
UNA APOSTA PER HARMONITZAR una visió del futur immediat, on tenguin un especial protagonisme els aspectes de la salut, per buscar efectes positius de l’economia i veure casos on es pot generar treball que millori l’estat de l’entorn i la gent. On es pugui conèixer de quina manera la generació d’energia renovable pot esdevenir, a més d’un avanç ambiental, un filó per generar economia nova. On la gestió intel·ligent de la restauració d’edificis sigui una oportunitat pel sector de la construcció al mateix temps que redueix costos energètics i augmenta l’aprofitament de les aigües pluvials.
També es podran veure exemples de com a través de la cultura es pot dinamitzar econòmicament una zona, amb casos d’èxit externs i importants apostes locals. En definitiva, reflexionar, de manera conjunta, sobre el model econòmic i les possibles sortides amb criteri ecosocial.
Ecosocial. Un adjectiu compost que ben segur a alguns els sona com a massa alternatiu, potser amb un punt hippy. Una percepció que, en definitiva, ja diu bastant del món que hem generat fins ara, perquè la paraula suma els dos reptes principals que tenim al davant. Fer compatible el manteniment d’un ambient habitable i generar una societat que no es basi en esclaus i senyors.
Necessitam economia, però les receptes habituals ens retornen al parany de la caverna. S’han de cercar sendes rares, caminar a dues cames, picar pedra i posar-se a caminar.
