El 31 de gener de 2017 escrivia, en aquest mateix espai, una columna («Murs») on expressava la incredulitat per l’elecció que el poble americà havia materialitzat en la figura indolent de Donald Trump, així com la conseqüència que l’entrada en escena d’aquest personatge exerciria (desgraciadament) sobre la resta del món. I no m’equivocava. És evident que amb la seva aparició s’ha destapat la caixa de pandora del populisme més ferotge i les postures neofeixistes han cobrat força sense complexos, alimentats pel mirall que el dirigent d’un dels països més influents del món (des del punt de vista econòmic i també mediàtic) ha exercit.
Ara tornem a estar a les portes d’una nova elecció als EUA, pendents de si les enquestes aquest cop l’encertaran o bé, novament, el sistema d’elecció per compromissaris (obsolet i que no reflecteix el que els votants han expressat majoritàriament a les urnes) decantarà la balança cap al personatge més caricaturitzable de la política de les darreres dècades.
I malgrat tot, hi ha una cosa que Trump ha aconseguit i que mai abans s’havia vist a ca nostra. En un Estat on el castellà és la llengua forta i l’aprenentatge d’altres idiomes sempre ha costat, cosa que es tradueix en una deficient pronunciació dels idiomes que no són els propis (una mancança que històricament també s’ha reflectit als mitjans de comunicació), el president dels EUA ha obrat el miracle! A la ràdio, a la televisió, periodistes i col·laboradors han incorporat la fonètica adequada per dir el seu nom; quelcom així com «tromp». Aleluia! Aquesta deu ser l’única aportació en positiu que Donald ha fet a la resta de la humanitat. Tant de bo la llavor fonètica que ell ha sembrat es multipliqui i, paral·lelament, el destí del país nord-americà es deslligui de la seva trajectòria a les urnes. Creuaré els dits!
