Aquests dies es xerra molt dels estats decisius. Quins són? A Espanya, l’estat d’alarma que determina l’estat d’ànim fins a arribar a estats d’ansietat o shock. L’economia local demostra tenir poc d’estat sòlid, amb una activitat molt líquida que torna gasosos els ingressos, decisius per a l’estat del benestar. Canviar d’estat civil o un estat de bona esperança és sempre decisiu. Una democràcia en estat de setge com els Estats Units ha posat en evidència a futuròlegs lluny del seu estat de gràcia. Fa uns dies l’estat decisiu era Ohio, després Florida, Wisconsin i finalment Pennsylvania.
La ciutat més coneguda de Pennsylvania és Philadelphia, però a Pennsylvania també hi ha Punxsutawney, petit poble famós per la marmota Phil. Per si algú no ha vist «Atrapat en el temps» (s’ha de veure), cada 2 de febrer aquest animal treu el nas i, en funció de l’ombra, prediu si l’hivern ja acaba o encara li queda. Qui participa en aquesta tradició local hi creu, però l’estadística demostra que el nivell d’encert de Phil és baix, inferior al 50 per cent. Per tant, el que fa aquest rosegador és inútil, més enllà del cerimonial que l’envolta.
Amb periodicitat menys estable però freqüència similar, treu el nas, ja com a tradició estatal, el debat de la llengua a les aules. Al voltant se sol generar un cerimonial inútil d’opinions exaltades, aliè a la feina diària dels mestres. Ara torna per una altra llei estatal i l’esmena d’ERC. No hi ha problemes de llengua a l’escola i a l’escola no és on la llengua tengui més problemes. S’ha de defensar l’ús normalitzat del català, amb fermesa i rigor. No s’ha d’abaixar la guàrdia, sí, però deixau els fillets tranquils. Uns i altres. Hi ha problemes molt més decisius a l’estat de l’educació, com ràtios altes, recursos baixos i centres petits. Posin aquí el focus. S’han de deixar d’utilitzar barroerament banderes ideològicament goloses, com la llengua i l’educació, perquè fer-ho de forma imprudent pot provocar que passin coses com les que passen ara a Pennsylvania.
