Coratge, avi Joe!

Dia 3 d’aquest mes hi ha hagut eleccions i s’han escrutat els vots amb rapidesa. No és el cas dels Estats Units d’Amèrica, on Trump s’obsedeix a continuar comptant vots; sinó de la República de les Illes Palau, a la Micronèsia (‘petites illes’). Està estructurada en 16 estats, però deuen ser com a llogarets o aldees, perquè la població total és més o manco la del meu poble, o sigui uns 21.000 habitants. La seua capital, Koros, és a milers de quilòmetres de Washington, però també hi ha una Casa Blanca. Han estat unes eleccions importants perquè ja no s’hi presentava His Excellency Tommy E. Remengesau, Jr., president durant quatre ocasions i que s’ha distingit per la seva lluita contra el canvi climàtic, atès que aquesta república parlamentària té un territori de 26 illes i 300 illots, i la pujada de l’aigua de la mar posa en perill l’existència de moltes illes del Pacífic (ei, açò tard o prest arriba també a les nostres platges!). El nom de l’electe encara no l’he afinat. Tot i que el propi del país en llengua malaiopolinèsia és Belau, els colonitzadors anomenaren Los Palaos aquest arxipèlag, descobert per Ruy López de Villalobos el 1543 i annexionat a l’imperi espanyol, segons els va semblar en l’idioma común de todos los españoles. Els palauencs han estat colonitzats, doncs, durant segles; però són independents d’ençà de 1994, amb constitució, govern, parlament i presència a l’ONU. «Quan un poble vol ser lliure, si no li ho donen, s’ho pren», com digué aquell canonge vigatà.

Noticias relacionadas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

Desconec si a la República palauenca la cohesió social és prou sòlida. A les nostres reserves autonòmiques, de cohesió social basada en la justícia i la igualtat, no és que n’hi hagi gaire. A les nacions unes, grans i (no gaire) lliures, no n’hi sol haver gens... I a l’Imperi mundial, brilla por su ausencia. Quina feinada no tindrà, idò, el bo de Biden (sembla bonhomiós i ben intencionat; o no?) per aconseguir unir ‘els seus’ amb els de ‘l’altre’! Ajuntar pasterada i treballar pel bé comú a Colorado, Pennsilvània, Nebraska, Carolina del Nord com a la resta de la federació yankee serà infinitament més difícil que tancar la suposada bretxa que l’independentisme ha obert (presumptament, si més no per als herois de les mesnadas A Por Ellos). Coratge i ànim juvenil, avi Joe! Que ens duguis aire fresc, després d’anys de grolleria i cinisme d’un Trump tan trampós.