Essent estudiant, recordo que un dia vaig sostenir una discussió durant una hora amb un professor, una mica obtusa (la idiota era jo) sobre la gestió i la comunicació de la revista del centre. Bastà que un altre mestre, al qual jo havia acudit en demanda de nous arguments per continuar el debat, em digués: «Àngels, estàs equivocada». Però és que aquest mestre jo l’estimava, i l’estimava perquè ell havia començat per estimar-me a mi.
Aquesta setmana hem presenciat una història amb tons desagradables. Per una banda, el gerent de l’hospital comunica el cessament del cap de l’UCI perquè desitja introduir un canvi de model en la gestió. Per l’altra, un coordinador que atribueix motius personals a la decisió i considera vulnerats els seus drets. I nosaltres, espectadors de la demagògia, dels aplaudiments, o de la recollida de signatures d’uns i d’altres. En realitat, quotidianament, no ens importa qui la coordini mentre es faci bé.
En global, em semblen molt necessaris els canvis, regenerar el càrrec i el lloc. El progrés és bo en tots els àmbits: sanitari, polític, educatiu.... Com també el reconeixement per qualcú que ha dedicat dues dècades a la mateixa feina. Finalment, ho han acordat, instauraran un model que inclou recomanacions de control i es mantindrà la direcció.
És des del que ens uneix que aconseguirem millorar el rumb. De la resta, hem testimoniat un hospital mal avingut, on falta injectar grans dosis d’humilitat general.
