Jo ja, senyora, no sé què vol que li expliqui. Si fos un opinador seriós, com toca, li diria que és injustificable dictar penes de presó per les barbaritats d’un raper flac. O que poca llibertat es reivindica amb pedres. O que Iglesias i amics s’ho haurien de fer mirar. O li faria l’enèsima anàlisi de desescalades, incidències, restriccions i vaccinades. O li repetiria que l’economia està fatal i que seria mel poder ajudar tothom i tenir turistes avui matí.
Però no puc. La meva llibertat d’expressió està capada. I no per l’aparell estatal, sinó per un mecanisme intern de repressió pròpia. Primer, perquè no vull avorrir els meus lectors, si en queda algun. Sé que molts estan farts ja de bars, contagis, diners europeus que vindran (o no), soques, queixes universals, proclames identitàries i ‘sálvames’ polítics. Hem entrat en bucle. Segon, perquè m’aplic censures. Quan he opinat de la monarquia, sempre algú me diu «te fotran a sa presó», però no és per açò. Ficar-se en certs jardins suposaria el risc de ser atacat i desqualificat per col·lectius de sensibilitat extrema. No me fa por rebre, me fa vessa. Molta. Algú ofès, amb qualsevol pretext, em podria arribar a dir feixista, paraula que per un ús excessiu s’està desdibuixant de forma perillosa. Que un dia no ho lamentem.
Per tant, com que no sé quines coses serioses explicar-li, només diré que m’ha fet gràcia que fa poc Díaz Ayuso es referís als karaokes amb dos cubates, perquè a un karaoke amb dos cubates tots pensam que cantam beníssim, quan és evident que és mentida, i ningú no ens diu el contrari, perquè els col·legues també van tocats. És un esplèndid símil de la irrealitat en què viuen alguns líders i del seu nivell. També li diré que ha estat increïble l’aterratge del «Perseverance» a Mart. I no per l’exuberància tecnològica, sinó perquè el tractor de la NASA no ha trobat allà cap senderista, ni cap anunci d’alarmes, ni cap cotxe en doble fila, ni cap repartidor de paquets d’Amazon, ni ningú opinant sobre Hasél o l’hostaleria.
