Aquests dies, i entorn del 8 de març, la plataforma Netflix va estrenar una petita sèrie documental sobre el cas d’assetjament sexual de què va ser objecte Nevenka Fernández, entre el 1999 i el 2000, per part de l’aleshores alcalde de Ponferrada, Ismael Álvarez. Ambdós eren regidors del grup municipal del PP. Nevenka fou la primera dona a Espanya en aconseguir una sentència condemnatòria contra un càrrec polític per assetjament sexual.
El film, molt ben documentat i amb testimonis directes, tant de la víctima com dels que la van acompanyar en aquells moments, és d’una cruesa que forada però en cap cas explora el melodrama. Resulta sorprenent que, només 20 anys abans, al nostre Estat es vagi viure un fet semblant amb tan poca permeabilitat social. De fet, una amiga meva de la zona de Lleó (indignada!) em comentava fa uns dies que encara ara a Ponferrada molta gent considera que la causant de la situació fou la pròpia Nevenka, i exculpen lsmael Álvarez, malgrat la sentència l’obligà a pagar 12.000 euros a l’afectada (sembla gairebé un insult...) i el fet va provocar la seva dimissió com a alcalde.
I així i tot, després del terror, l’exposició pública i la sentència favorable d’un tribunal, Nevenka va haver de marxar de la ciutat i del país perquè el carrer la va condemnar sense proves. Un cop més, el patriarcat guanyava la partida. Aquest documental restitueix la dignitat d’una dona que va tenir el valor d’enfrontar-se al poder, tot i perdre-hi molt pel camí. La memòria col·lectiva li té un deute, sens dubte. No us el perdeu, si en teniu ocasió!
