Dimarts diversos mitjans publicaven que es prohibirien els viatges d’oci entre illes per Setmana Santa. La informació va provocar cancel·lacions de trajectes i estades a hotels. Mentre açò passava, des del Consell insistien amb discreció, però amb contundència, que la informació era precipitada, que el tancament no estava, precisament, tancat i que segurament no prosperaria. No va prosperar.
És curiós com condicionen les coses que no passen. Quan al capvespre el Govern confirmava amb contrarietat (açò transmetien els consellers Gómez i Negueruela) que la mobilitat entre illes quedava com sempre, es va generar una falsa impressió d’obertura i que viatjar entre illes passava a ser una opció que abans no teníem. Sembla que açò va propiciar més demanda. Me costa pensar com algú pot anul·lar unes vacances en funció de mesures no confirmades oficialment ni publicades al BOIB, o programar-les en funció d’un canvi que no canvia res. Però passa. En un altre context, la confusió i la incertesa s’explicarien com a elements dissuasius, però és que des de fa més d’un any són l’únic que tenim segur.
El renou, els rumors i les informacions dubtoses tenen efectes entre el poble. Per açò, les desenes d’assessors del Govern no han estat hàbils i han desaprofitat l’ocasió d’articular una inèdita campanya fake de contrapromoció turística amb l’objectiu de frenar l’arribada d’alemanys, que tan indignada té la perimetrada Espanya, i la mobilitat interior com es pretenia dimarts. Hauria estat suficient amb deixar córrer durant unes hores alguna notícia d’impacte no confirmada, com que a Balears es prohibiria per Pasqua la venda de cervesa a persones no empadronades al municipi del bar o botiga. Molts alemanys no s’haurien arriscat a unes vacances així, i alguns balears tampoc. Davant la frustrant impossibilitat d’evitar aquest ball cruixidor de rumors, reaccions irracionals, incertesa, confusió i mesures contradictòries, almanco el podrien aprofitar.
