La tortada

Fent un repàs per damunt als projectes Next Generation que s’han presentat des de Menorca i que de moment es coneixen, com són el de Menorlac, basat en l’aprofitament deshidratat del xerigot en una iniciativa conjunta del sector làctic i del camp de Menorca així com també, el grup de deu micro-projectes locals que s’han unit sota paràmetres de digitalització, reindustrialització, sostenibilitat i economia circular, podem sentir-nos orgullosos com a societat. Sobretot perquè tots ells respiren un esperit col·laboratiu i de treball en xarxa que no sempre ens ha caracteritzat com a illa. Perquè ens agradi o no, som més aviat un territori de moltes individualitats i de massa egos personals difícils de gestionar que en un espai petit com el nostre, encara ens penalitza més. Treballar sense protagonismes per a l’objectiu comú i no per qui es posarà la medalla, és el que moltes vegades marca la diferència en aconseguir arribar més lluny en les coses o quedar-se a mig camí. Els reptes del segle XXI cada vegada són més complexos d’entendre i d’afrontar en solitari i els recursos no són infinits per molt que alguns pensin que el deute no s’ha de pagar mai. Ens cal compartir esforços i talent i deixar de mirar-nos de reüll a veure qui s’emporta el gat a l’aigua. Tinc un amic que ho broda metafòricament quan m’ho explica. «Mira David, els eivissencs, van a cercar sa tortada a Mallorca i quan tornen a casa, llavors es discuteixen i es peguen per quina part es quedarà cadascun. Els menorquins, en canvi, discutim abans com serà i per a qui serà i quan arribem a Mallorca, ja no en queda. M’entens el que et vull dir?» Més clar, l’aigua.