Dijous capvespre a la platja, motiu de la xerrameca de la setmana a més dels museus etílics de Madrid. Un vent fresquet rebaixa a mínims els nivells de CO2 i provoca unes bones onades. Cap sembla la quarta. Inevitable repassar mascaretes, distàncies i nuclis de convivència.
Molta joventut en grups. O són d’internats o no conviuen. Un està al límit de la botellada amb cap mascareta on toca. És igual. No hi ha Antena 3, drons ni policies. Passa una parella. La seva distància amb la resta d’humans més que social és sideral. Els dos amb mascareta. Seran fidels ultraortodoxes del BOE. Ell pesca. Ho prova. Ella camina per la vorera llegint un llibre. Alimenten cós i ment. En general l’ús de la mascareta és racional. Abunda en les transicions. Apareixen tres al·lots amb l’estri ben posat. Olé. S’atraquen al grup que frega la botellada i unes fèmines arranquen cap a ells amb evident afecte. Òsculs i estretes. La mascareta ara fa nosa. Fora. Ni una M se salva a l’escena. I què volen? Deuen tenir 16-18 anys... És comprensible, disculpable. Dues neden optant a ser simptomàtiques amb PCR negativa.
Posem que demà tornen a canviar la norma. Mascareta fins i tot per nedar. I per fer sotes? Ja us apanyareu. Segur que l’escena de dijous canviaria poc.
A aquestes alçades de la sèrie (en faran segur) tothom ja sap què ha de fer per protegir-se. Si ho vol fer, ho fa. Si no, no. Ja n’hi ha prou de noves normes d’eficàcia dubtosa i control impossible. Qui ha actuat amb seny durant 14 mesos se sent maltractat mentre observa el llibertinatge d’aeroports i terrasses. No és just que els dirigents compensin la seva impotència en allò que no poden controlar abusant de la bona voluntat de qui l’exerceix cada dia, perquè a més en aquesta llarga penitència ha d’aguantar com una quadrilla d’il·luminats de marca blanca el tracta com a un imbècil manipulable. No tensin tant la corda. Confon un poc, cansa molt, és inútil i alimenta els quatre pesats que no deixen de repetir que les persones cíviques són ben ases.
