A diferència de les rondalles, les llegendes solen tenir un element de realitat que ajuda a explicar la funció imaginativa. Situant-nos davant el canal que separa Mallorca i Menorca, per mor dels raigs solars i la diferència entre la temperatura de l’aigua de la mar i de l’aire els matins de principis d’estiu, els menorquins hi han vist la ciutat enfonsada de Perella o els mallorquins la ciutat de Troia, les torres de la qual apareixen per un rar efecte òptic. Els éssers humans no hem deixat de produir explicacions més o menys fantasioses a fenòmens d’un cert impacte social. Són les llegendes contemporànies, algunes conegudes amb el nom de llegendes urbanes, un dels gèneres de la literatura popular (o etnopoètica) que no perd vitalitat. És un relat de ficció, de caràcter extraordinari, sorprenent i curiós, però que té l’aparença d’una història que realment pot haver ocorregut. Pel que fa a la seva transmissió, s’explica, bàsicament, en dos tipus de situacions comunicatives: en les nostres converses del dia a dia, i en espais informals d’interacció social de grups.
De rebot
Llegendes urbanes
08/04/21 0:00
También en Opinión
- Un aterrizaje fallido en el Aeroclub de Mahón deja heridos a los tres ocupantes de una avioneta
- Ingresa en la UCI del 'Mateu Orfila' una mujer que estaba siendo tratada por la doctora Popel
- Desde tiendas de campañas a autocaravanas: los alquileres turísticos que bordean la ley en Menorca
- «Nadie quiere venir a trabajar a Balears por el alto nivel de vida»
- Guillon conquista su séptima corona en el Camí de Cavalls