Un pot despertar-se, beure un cafenet amb sucre, sortir a córrer i després berenar un panet amb truita sense saber del tot cert si tot el que ha fet és bo o dolent per a la salut. La saviesa popular ha anat oferint versions contradictòries sobre pautes de consum i hàbits, sense que els experts hagin arribat a consensos més enllà del comodí pel qual tot és bo amb mesura. El cas més flagrant són els ous. Vaig créixer amb la creença que més de dos per setmana eren un excés. Ara diuen sis o set. Aquest suposat error històric m’ha privat d’una quantitat ingent de truites i ous frits, a més de crear-me càrrec de consciència quan repetia remenats al bufet d’un hotel. Uns danys gastronòmics i morals irreparables.
Abans d’internet, en aquests temes la saviesa popular era la saviesa. Els experts apareixien als pocs mitjans existents per opinar sobre allò que un no demanava i com a molt es podia consultar esporàdicament al metge. Ara, sobre les qualitats del formatge tendre frit podem disposar a l’instant d’una gran quantitat d’informació. La feina és escollir la més fiable. Amb les qüestions més sensibles i serioses s’ha de confiar en els especialistes formats, experimentats i avalats. No queda més remei. Són la llum, el far per caminar entre la foscor de la lògica ignorància sobre assumptes complexos. Ningú es converteix en expert en uns mesos de forma autodidacta.
El gran problema és que ara mateix aquesta llum és una llanterna que fa pampallugues en les mans tremoloses de dirigents diversos que combinen por i presses, prudència i l’estratègia, falsa calma i sorollosa alarma, ciència i dubtes, estadístiques sanitàries i econòmiques, evidències i incongruències, transitant per un camí desconegut entre una tempesta de dades, informes, incidències i pressions. I al seu darrere uns ciutadans confusos, desorientats i desemparats, cada un amb les seves pròpies pors, presses i dubtes, cercant a Google coses com si haver menjat massa ous abans de vacunar-se és un factor de risc. Acabarem tots fatal.
