La capacitat de poder connectar amb persones d’arreu del món quasi de manera instantània és un dels millors invents del segle. Ens ha permès recuperar amics i amigues que ens havien desaparegut, i fins i tot per qüestions de feina aconseguim contactar amb major rapidesa que a través d’un correu electrònic o una telefonada. Les xarxes socials són un gran descobriment, un servei útil i gratuït.
He conegut en Marc, un jove que ha crescut amb les noves tecnologies. Era molt tímid, però va passar per l’educació primària i secundària amb un grup d’amics estable. Poc sortidor, es va interessar per les xarxes socials, i es connectava amb altres persones amb les quals presencialment li costava conversar. Xatejava quasi tot el temps en què no feia feina, i també -no es podia resistir- mirava vàries vegades durat el matí el que succeïa en les vides dels altres. Les hores passaven bé amb el perfil de Facebook i Twitter, fent-se fotografies i preparant històries a l’Instagram. Darrerament, aconseguia mostrar-se graciós creant vídeos curts amb el TikTok. Duia una doble vida, la quotidiana i la cibernètica.
Més pendent del que havia penjat i del que no, va començar a tenir problemes de concentració a la feina, angoixa, insomni, i tot va empitjorar quan el mòbil es va espatllar i va descobrir la seva dependència. Ara està en tractament i li és molt dur.
Apagueu el mòbil i connecteu amb la vida real. El contacte presencial no és substituïble.
