Els efectes encadenats de la pandèmia han provocat un canvi sobtat de tipologia de turisme. Manco gent de tot inclòs i piscina d’hotel, però molta més que ve per lliure i vol anar a cales, places i restaurants. Així ha estat a grans trets i se’n parla prou. Tal vegada en podem treure profit si ho disseccionam una mica més.
L’estiu de 2021 no deixarà només el record de ser el segon any sense festes de poble. A Menorca, es tindrà a la memòria com la temporada on les platges s’omplien més prest (a les 7:30 del matí), on desembarcaven cada dia 500 vehicles nous de fora, on les embarcacions atapeïen l’horitzó, on s’havia de reservar taula amb dies d’antelació.
També es recordarà com l’estiu on molta gent de tota ideologia i condició va entendre el problema de superar la capacitat de càrrega en diferents paràmetres. Fa molts anys que Menorca intenta combatre la massificació, perquè repetidament s’ha demostrat que no és el model que la gent lligada a l’Illa vol. Per això, quan algunes coses es massifiquen a nivells de rècord, s’encenen les alarmes.
L’enorme suma de gent que coincideix a l’Illa en juliol i agost no es podrà corregir si no posam la mà a la capacitat d’acollida. Per fer-ho, va bé mirar quina tipologia tenen els allotjaments que acullen els visitants.
Segons les darreres dades del Consell insular, Menorca té una capacitat turística legalitzada de 81.045 persones. Destaquen tres grans tipologies. Els apartaments de costa representen el 24,8 per cent de la capacitat total. Els hotels i hotels apartament (deixant fora els de 5 estrelles), representen el 31,9 per cent. I el lloguer turístic representa el 34,4 per cent. Com veiem idò, aquestes tres tipologies representen més del 90 per cent. La resta, és una amalgama dispersa (agroturismes, hotels de ciutat, hostals, etc).
Pel que fa als dos primers (apartaments i hotels de costa), encara mantenen la capacitat de quan van ser dissenyats en els anys setanta i vuitanta. La ràtio turística (els m2 d’immoble per cada turista) és encara la mateixa d’aquella època quasi per tot. Com exemple, els hotels de Son Bou van presentar un projecte de «modernització» que manté el nombre de plantes en alçada i no redueix places.
Com és sabut, aquests establiments requereixen d’un tipus de turisme massiu. Sovint es vinculen al tot inclòs. Presenten l’avantatge de desplaçar-se majoritàriament en bus i no surten gaire de l’hotel. Però necessiten avions de baix cost i tenen una despesa econòmica que molta gent discuteix que quedi de manera significativa a l’Illa.
L’increment del preu dels combustibles en els propers anys posa un futur incert a aquesta modalitat. I si no es reconverteixen els immobles amb paràmetres de major qualitat, poden acabar allotjant turisme de molt difícil convivència.
Per la seva part, el lloguer turístic representa el major increment en capacitat d’allotjament que s’ha donat en els darrers anys, a pesar dels intents per no créixer gaire en noves construccions turístiques. Molts immobles que funcionaven com habitatges, són ara espai per acollir visitants.
Es tracta d’un tipus d’allotjament procliu a posar-hi més gent de la prevista (com els grups de joves que hi fan festes). És un dels motius de la puja de preus de l’habitatge i té un altre gran problema: a part dels legals, que apareixen als nombres oferits, n’hi ha molt d’il·legal.
En 2019 hi havia damunt Menorca unes 205.000 persones a la punta d’agost. Són 30 mil persones més que la suma de gent censada i places turístiques reconegudes. Moltes d’aquestes 30.000 persones van a lloguers turístics no declarats.
La inspecció i la sanció eficaç en els lloguers turístics, l’exigència de paràmetres de qualitat per modernitzar hotels i apartaments antics, o l’establiment d’una borsa de places turístiques (on, per donar-ne d’alta una se n’hagin de donar de baixa tres de les antigues), són mesures a l’abast per passar de les queixes a les solucions. Per reduir els turistes d’estiu, preservar la bona imatge de l’Illa i incrementar la rendibilitat econòmica.
No hauríem d’oblidar que hi ha altres indicadors transversals, com l’aigua potable, l’acumulació de residus, la capacitat de depuració o les emissions atmosfèriques, que estan incrementant la seva conflictivitat perquè no ens acabam de decidir a posar els límits necessaris. A aquestes alçades, convé enfocar el debat cap a les mesures concretes.
Un altre dia parlarem de nombre de vehicles i d’embarcacions. Dos casos on també hi ha prou dades que mostren la superació de la capacitat de càrrega
