Poques coses hi ha que no estiguin inventades ja a la natura. L’observació en detall del funcionament natural ha inspirat molts dels invents que hem generat els humans. Però el comportament d’alguns insectes anomenats parasitoides pot nodrir les pel·lícules de terror. També poden servir per entendre determinats problemes socials que patim a l’actualitat.
La gent que li agradi observar els detalls de la natura, potser haurà vist en alguna ocasió com les vespes comunes, grogues i negres, cacen mosques amb facilitat. Unes escenes que sovint es poden observar a la mateixa taula del pati. Cauen de sobte sobre la mosca, li claven l’agulló i se l’emporten entre les potes cap el niu.
Aquells que passegin pel camp, tal vegada hauran reparat en unes altres vespes, de color negre i moviments ràpids, que solen anar pel terra. Cerquen aranyes per sota de les pedretes. Si les poden caçar amb la seva injecció paralitzant, les arrosseguen després cap algun cau on tapar-les havent-hi posat abans una posta a sobre, de forma que les seves cries trobaran aliment a punt.
Però les que generen imatges que posen la pell de gallina són unes altres caçadores. Uns insectes de pocs mil·límetres que tenen la capacitat d’injectar a les seves preses, molt més grosses en mida, un complex químic que les hipnotitza i que fa que actuïn preparant la seva pròpia mort.
En alguns casos, aquests himenòpters minúsculs, sense capacitat física per traslladar la seva captura, fan que sigui l’insecte víctima qui es posi pel seu propi peu dins l’espai on serà sacrificat. En altres, encara més recargolats, piquen grans aranyes que, presoneres del narcòtic, desfan la seva teranyina i elaboren una bossa, tipus gatzoneta, on es posaran per ser picades, paralitzades i consumides (vives, en molts de casos) per les larves dels seus captors.
Aquest comportament de caràcter suïcida, va sorprendre molt durant les primeres observacions i va alimentar les teories de control mental i similar. Que qualque organisme viu treballi activament per facilitar la seva mort imminent, que segueixi voluntàriament el desig del seu botxí, que cavi la seva pròpia fossa i s’hi arreceri esperant l’estoc final, no deixa de sorprendre.
És clar que tampoc és tan diferent d’allò que que estem contemplant cada dia amb el comportament de la nostra espècie. És difícil saber si ens va picar un parasitoide o si algú extern està exercint un control mental sobre la humanitat, però el camí que duim no és gaire diferent als dels insectes i les aranyes que preparen el seu nínxol. La diferència és que ho estem fent com a comunitat i sabent allò que ens espera.
La poca reacció real davant la crisi climàtica, l’esgotament de recursos, la contaminació o la pèrdua de biodiversitat, resulta complicada d’explicar sense entrar en el terreny de les alienacions o les al·lucinacions.
Aquest mes hi ha una nova crida internacional per intentar sacsejar l’estat de somnolència i veure si es pot passar amb més decisió de la teoria a la pràctica. A Menorca no hi haurà manifestació per mor de la covid, però si un acte cultural consistent en una cantada comunitària pel clima el divendres 24 al pati de Sant Francesc de Maó i potser també a Ciutadella.
Una empenta que arriba com el vent que corre pels territoris i que s’afegeix a necessari i apassionant debat obert a Menorca sobre els límits a contemplar per no morir ni d’èxit ni de fracàs.
És un exercici interessant saber qui ens està parasitant (són uns quants) qui ens enlluerna la ment (amb els grans fitxatges, els vídeojocs, la premsa rosa o el tots són iguals) qui fa intents per desenfocar el debat o qui ens vol seduir amb intencions nocives.
El laboratori químic de les diminutes vespes és molt extens. Injecten inhibidors dels anticossos de les víctimes, per evitar que ataquin les cèl·lules de la seva prole, o dipositen conservants, per impedir la pèrdua de qualitats nutricionals de l’hoste, en cas que mori prematurament.
El coneixement dels parasitoides resulta molt útil en l’agricultura per evitar els pesticides i treballar la lluita biològica. La comprensió de les manipulacions en els reptes ambientals i socials és imprescindible per trobar-hi sortides.
