Tenim els padrons inflats. Com el preu de la llum i la benzina. Com les expectatives amb els fons europeus. Vostè tal vegada dirà que també té inflada alguna part de la seva anatomia. Res d’açò és nou ni sorprèn, perquè n’hi ha per estar redó, se solen vendre il·lusions inversores, la liberalització del mercat de béns essencials no és una cremallera que es pugui anar obrint i tancant (haver-ho pensat llavors), i perquè des de fa dècades es coneix que molts censats a l’Illa no hi viuen.
Dirigents i professionals sanitaris van articular un dispositiu de vacunació brillant, que només es valorarà com mereix amb el pas del temps. Enhorabona. La batalla ara és reticent a reticent. En aquesta lluita, Salut ha detectat 107.000 balears censats que estan il·localitzables. No hi són. No és residual. És un de cada onze.
Si aplicam el 10 per cent habitual, a Menorca toquen uns 10.700 censats absents. Les dades de l’Obsam de pressió humana indiquen que al confinament hi havia a l’Illa 88.000 persones i que el passat hivern podien visitar Macarella sense haver de matinar 77.000. El cens és de 96.600. No calia cap desplegament telefònic detectivesc per veure que açò no quadra, fins i tot tenint en compte viatgers, estudiants i treballadors exportats per un temps.
Mantenir depurat el padró no és senzill ni tampoc prioritari per als ajuntaments, en part perquè els ingressos externs que reben solen dependre del padró i perquè el descompte de resident, factor clau, el paga el llunyà l’Estat. Aquesta ficció no solia molestar, però als darrers mesos una qüestió tan rellevant com la imposició o retirada de restriccions per la covid s’ha fonamentat en dades, com les incidències a 14 dies per cada 100.000 habitants i el percentatge de vacunats, que prenen com a referència aquests censos irreals. Per tant, no hagués estat gens malament mirar d’afinar una mica més els números. Coneixeríem la situació real, decidiríem en conseqüència i Salut no perdria ara temps perseguint ombres. Segur que a la següent pandèmia ho farem tot millor.
