El President del Govern i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va carregar contra el Partit Popular i Vox per la seva oposició a reformar l’article 49 de la Constitució, i eliminar la paraula ‘disminuïts’.

El President ho havia proposat en el marc del passat Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, «un dia per la igualtat i per recordar», va dir en la seva visita a un centre especial de treball, moments després de reunir-se amb representants de Cermi. El socialista es va comprometre a canviar el terme per donar compliment a la disposició de la Llei d’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència, baratant ‘disminuïts, físics, psíquics i sensorials’ per ‘persones amb discapacitat’. Va reconèixer que era una demanda de les entitats i que es faria seva la iniciativa legislativa popular, perquè li semblava totalment justa.

Em va recordar la meva amiga Iliana, involucrada en el món de les malalties minoritàries, i com dictàvem juntes el discurs de l’autor Alex Rovira: «La paraula sorprèn, commou, entendreix i emociona. Però la cosa més miraculosa que passa amb les paraules és que poden curar-nos, calmar el dolor, reconduir els dubtes, les ràbies i les culpes, guarir les ferides, convèncer les pors, alliberar-nos».

Als parlaments s’hi ha de poder rallar de tot; els debats que hi ha al carrer han de poder entrar a la cambra i el timó s’ha de dirigir cap el pacte. La cultura d’anar a la contra, és anar contra la raó.