Pròxima una nova reunió de la Cimera Mundial del Clima els representants dels països més poderosos per ara no es plantegen responsablement el repte d’evitar allò que els científics sense embuts estan anunciant fa estona: la temperatura del planeta duu camí irreversible d’augmentar 2’7º dins aquest segle, amb conseqüències catastròfiques per als nostres fills i nets, a qui hipòcritament deim estimar molt. Hipòcritament, perquè l’amor es manifesta amb obres i quina obra hi ha més important que salvar-los de la catàstrofe? Solidaritat amb les generacions futures és del que aquí es tracta.

Tanmateix, sense perdre l’esperança que vindran canvis urgents imprescindibles, mobilitzem-nos. Actuem en positiu. La gent, ben informada, és prou decent. La creença que, per naturalesa, som egoistes, espantadissos i agressius és un mite. Ho afirma Rutger Bregman (Països Baixos, 1988) al llibre «La humanitat». A l’assagista neerlandès se’l coneix pel bestseller «Utopia per a realistes» (Empúries), on demostra amb diferents experiments a tot el món com es podria erradicar la pobresa amb una renda mínima universal. Però molts lectors no s’acabaven de creure que la renda mínima funcionàs, perquè la naturalesa  humana no és ni generosa ni bondadosa. «Aleshores em vaig adonar que si volia convèncer que era possible una altra educació, un altre sistema penitenciari, de democràcia o d’economia, primer havia d’aconseguir canviar el punt de vista sobre la naturalesa humana», diu. L’egoisme no surt sol, sinó que s’aprèn. Així que Bregman proposa altres maneres de treballar, perquè la manera d’ara (sense llibertat, sense joc, sense motivació intrínseca) fa que cada vegada hi hagi més gent depressiva. Quan l’any 2019 el van convidar a Davos, hi exposà que en tost de debatre sobre projectes «estúpids» de filantropia, el que havien de fer els poderosos era centrar-se en el problema real de l’evasió d’impostos i que els rics aportin el que els tocaria. No l’han tornat a convidar.

Bregman creu que la humanitat pot preparar-se per a un gran canvi. «Què ens fa especials als humans, per què hem sobreviscut? Per la nostra habilitat per cooperar, pel treball en equip. Potser els neandertals eren més intel·ligents individualment però nosaltres ho som col·lectivament». A diferència de la crisi financera del 2008, Bregman creu que ara sí que hi ha pla B i que vivim el final del neoliberalisme: «Són temps aterridors perquè els riscs són enormes, però les generacions joves estan més obertes a idees radicals, la societat està canviant». Que l’Homo Deus l’escolti!