Sembla que la cimera del clima que fa el nombre 26 tampoc aportarà massa solucions al problema del canvi climàtic. Hi ha molta por als enfrontaments amb alguns sectors econòmics i al corresponent cost electoral que pot representar aplicar sistemes més efectius. Però el planeta es segueix escalfant. És hora de prendre el relleu des d’altres àmbits.
Les mesures que s’estan anunciant de la reunió de Glasgow són per tenir aplicació d’aquí a quinze o vint anys, quan cap de les persones que ara prenen decisions s’espera que continuï en el càrrec. Com si un fumador li diu al metge que ha decidit fer cas dels seus consells i que deixarà de fumar. Però que ho durà a la pràctica a partir de 2035, no abans.
Els motius d’aquesta manca de coratge dels suposats líders mundials deuen tenir el seu origen en una suma de qüestions. De ben segur que les portes giratòries serveixen i els lobbys econòmics ho recorden en moments com aquests. També hi ha prou estesa la cultura política de governar per mantenir-se en el càrrec, no per solucionar problemes. D’això en tenim exemples fins i tot ben a prop.
Però si en tost d’esperar que ens ho resolgui aquest personal, canviam de canal i buscam la gent que mostra solucions, podrem trobar-hi molts exemples, aconseguir inspiració per noves idees i recuperar l’ànim de continuar fent coses. Perquè podria ser que part de la paròdia internacional vagi precisament dirigida a desanimar la gent, i no es mereixen guanyar aquesta batalla.
Fa pocs dies es veia a la premsa menorquina el lament de les barques de bou per la limitació en els dies que poden operar. És complicat trobar futur a una pesca que va afectant l’habitat cada dia que tira els ormejos al fons per a arrossegar-los. Però, en canvi, hi podria haver molt de camí a recórrer amb les granges regeneratives marines.
Aquests tipus d’iniciatives ja han superat la idea de les piscifactories i no usen pinsos ni antibiòtics. Es basen en el conreu d’algues molt nutritives i marisc. Aporten aliments de producció fàcil, segresten carboni de l’atmosfera, poden servir també per alimentar bestiar, per funcionar com adobs a la terra i necessiten unes infraestructures molt senzilles.
Les torrentades de les fortes pluges recents que van afectar Ferreries tenien aquest color marró tan intens perquè arrossegaven una gran quantitat de terra fèrtil, que acaba majoritàriament al mar. Passa moltes vegades encara que la pluja sigui més dèbil. La mar té actualment un excés de nutrients a molts indrets, que es pot aprofitar i mirar de retornar-ne alguna part a la zona seca.
També a terra ferma trobam iniciatives orientades a aquesta idea de, no només ser sostenibles en el temps, sinó provocar a la vegada un efecte regeneratiu sobre les moltes afectacions ambientals que fa dècades que es vénen ocasionant. Sistemes (com en el cas de la mar) que aconsegueixen viabilitat econòmica i aliments sans.
Gent que fa un maneig del bestiar orientat a aportar matèria orgànica al sòl i relacions intel·ligents amb les plantes més interessants. Tècniques encaminades a recuperar els microorganismes perduts després d’anys de pesticides i adobs químics. Plantacions destinades a augmentar la biodiversitat per disminuir el perill de plagues. Pràctiques inspiradores de les quals pagesos professionals de Menorca ja estan rebent formació.
El dia que els motors dièsel de la central elèctrica de Maó deixin de funcionar, s’acabarà també el circuit d’aigua de la mar que ara s’empra per refrigerar-los i que és abocada després vora la colàrsega carregada de clor. Un clor destinat a eliminar la vida silvestre que intenta créixer en els conductes per on surt l’aigua escalfada.
Quan aquesta dinàmica passi a la història, quan l’esplanada de varada controli bé els productes tòxics que es desprenen del manteniment de les embarcacions i les autoritats responsables evitin de manera real els abocaments d’olis i combustibles, el port de Maó podria impulsar una interessant economia blava i regenerativa.
Potenciar iniciatives similars depèn en gran manera de formar una suma d’agents socials que s’impliquin. Empresaris amb capacitat i convicció poden ajudar molt, sempre que no siguin els mateixos que impedeixen els avanços a les cimeres mundials.
Si els motors de la central s’aturen perquè hem aconseguit estalviar consums i abastir-nos de renovables, l’èxit serà molt més rodó i ens ajudarà a superar el desencís de les cimeres mundials. Però no han de passar quinze anys. Hem de deixar de fumar l’any qui ve, com a tard.
