Construiran un mur a Polònia, com a Grècia, Turquia, Estats Units, Espanya (millor dit, Melilla). Tot per defensar el món benestant de l’allau de desesperats i pàries de la Terra. Al segle passat aixecaren el de Berlín i també hi havia el «Teló d’acer». Aquests darrers van caure, i la gent se’n congratulava. Avui, en ple segle XXI, se’n fan de nous, més refinats en la seua crueltat (ai, el tall de les concertines i la profunditat de la mar ampla!). Passen per ser de protecció perquè els «bàrbars» no traspassin les fronteres de l’Imperi.

Hi ha més llindars que es posen amb la intenció d’establir altra mena de defenses. Per exemple, la directiva europea que, per protegir la indústria audiovisual de la potent invasió anglosaxona, estableix unes quotes d’obligat compliment. Un 50%, si més no per a les llengües de la UE. La nostra, el català, no figura entre les oficials d’Europa malgrat tenir tants parlants com el portuguès o el grec, i més que el danès, el suec o el finès, perquè en el nostre cas la decisió del Consell d’Europa ha de partir del govern espanyol i aquest s’hi ha negat reiteradament, ahir amb governs del PSOE o del PP, avui amb un govern d’allò més progressista.

Establir quotes pot ser una garantia per assegurar el dret a l’existència dels més dèbils, ara bé, quan es tracta d’actuar sobre aquest 50% que correspon al regne d’Espanya, llavors el nacionalisme espanyol es mostra intransigent a l’hora de fixar garanties per a les llengües que també són oficials dins uns quants territoris autonòmics. El ministre Bolaños ha assegurat que la llei de l’audiovisual protegirà també el català, el gallec i euskera, però res de quotes! ERC diu que «manté contactes amb el govern espanyol per ‘concretar’ aquesta protecció». «¡Largo me lo fiáis!», va dir el jove Tenorio quan li van recordar que en morir pagaria les culpes dels seus desficacis.

Ara resulta que el ministeri de Cultura aprova un pressupost per afavorir la indústria editorial (llibres amb destí a les biblioteques) i n’encomana la gestió a les comunitats autònomes, que són les competents en aquesta matèria, i, ves per on, per a la transferència hi estableix la condició que el 50% dels llibres siguin en castellà. Deu ser perquè per aquí el castellà és una llengua minoritzada i a la baixa, i s’ha de protegir. Prest diran quins autors són els de referència…