La consciència del final d’any situa la ment en l’inici del nou cicle. Hem passat el dia amb manco llum solar i ara tornarem, poc a poc, a recuperar claror. Un moment usat habitualment per avaluar la situació global i plantejar-se nous propòsits.

El canvi climàtic està entre els tres temes que els joves consideren més importants, segons l’estudi a nivell estatal realitzat el passat any. Quatre de cada cinc joves declaren que els interessa molt el medi ambient i semblen ben conscients del complicat escenari que hauran d’afrontar si no aprenem a fer les coses d’una altra manera.

La formació ciutadana serà important en els pròxims temps, per tal que es vagin incorporant amb èxit les noves mirades a l’hora de prendre decisions assenyades, al temps que es vagin desterrant les inèrcies i les maneres fosques de funcionar, que ja no solucionen sinó que incrementen els problemes.

Un dels motius de continuar arrossegant contradiccions flagrants entre la teoria i la pràctica, prové precisament del poc coneixement de les eines de la ciutadania per fer valer les necessitats col·lectives. Un dèficit que s’hauria d’intentar pal·liar des de diferents àmbits, però amb especial incidència des del món educatiu.

Uns joves que pateixen una precarietat laboral molt instal·lada, que està fent que una bona part no puguin sortir-ne malgrat que passin els anys. Aquesta és una dificultat directament lligada al model productiu que tenim i que, al nostre arxipèlag, s’agreuja per la temporalitat de la feina, la necessitat recurrent d’ajuda pública i, al final de la vida laboral, unes pensions baixes per poca cotització prèvia.

Per aquests motius, seria desitjable que, les persones que prenen decisions estratègiques en economia, es sàpiguen dotar de taules complementàries de debat on es convidi la gent que està fent coses noves imaginatives, viables, sostenibles, no estacionals i diversificadores. Hi ha prou iniciatives interessants i són les que poden ajudar realment a anar canviant el rumb dels problemes que, d’altra manera, ja ho veim, es cronifiquen.

Confiem que els mesos d’hivern i primavera que tenim davant, venguin acompanyats -a més d’una baixada de la incidència pandèmica- d’unes pluges regulars que permetin millorar el complicat diagnòstic de l’aigua a Menorca. Tenim l’aqüífer de ponent que ja duplica els nivells de clorurs màxims, cosa que indica sobreexplotació. A la part de llevant, les analítiques també evolucionen perillosament cap al límit sanitari de clorurs. Estem extraient més aigua que la que entra. En el 2022 hi hauria d’haver una aposta insular per l’aigua. El temps de reacció s’està esgotant.

Aquest any pròxim tindrem una nova Llei de Residus estatal, de la qual caldrà veure’n l’efectivitat. A Menorca hi ha centenars de persones ajudant a netejar el litoral de plàstics i ens mereixem que les institucions col·laborin amb regulacions que siguin decisives per abordar aquest repte. Des de normatives que vagin a l’arrel dels materials no biodegradables, a sistemes de recollida que permetin realment convertir els residus en un recurs de cicle tancat, com passa amb tots els materials a la natura.

Si la implantació d’energies renovables es va fent realitat, ara que ja tenim criteris d’instal·lació i projectes promoguts per gent que ha incorporat molts més valors que el pur interès econòmic, hauríem de veure com la generació significativa d’energia solar va acompanyada del tancament dels tres motors dièsel de la central tèrmica, que cremen fuel altament contaminant les 24 hores, i aboquen, també tot el dia i tot el vespre, aigua calenta amb clor al port de Maó. L’aire més net i l’aigua marina no esterilitzada són motius suficients per empènyer aquest canvi amb ganes.

Quan arribi la primavera, confiem que la implantació cada vegada més significativa de pràctiques agràries no contaminants, permeti que els camps de Menorca s’omplin de papallones que esquitxin de colors mòbils el paisatge. Aquests preciosos insectes han baixat un 75 per cent les seves poblacions a Europa a les darreres dècades, per mor tant dels pesticides com de l’excés de fertilització de les terres. El control natural de plagues, la rotació de cultius, la pràctica del guaret o la pastura regenerativa, són maneres de buscar viabilitat agrària sense esgotar la biodiversitat, i els pagesos estan rebent formacions en aquest sentit.

Si la salut acompanya i els virus invisibles ho permeten, s’hauria de poder recuperar també l’alegria de les festes patronals i de les cantades col·lectives. Per demanar, que no quedi. Bon any.