Ara fa un mes que es va implantar l’obligació de presentar el certificat de vacunació de la covid-19 per poder tenir vida social més enllà de la feina. La norma va començar pels restaurants i avui s’ha estès a tota casta d’activitats interiors i competicions esportives. En aquest temps, però, la incidència acumulada de la malaltia ha passat de 500 casos per cada 100.000 habitants a prop de 3.000. Si el passi covid havia de servir per contenir la sisena onada és evident que no ho ha aconseguit.

L’aparició d’una nova variant més contagiosa, sumada a les trobades nadalenques i a una vacuna que perd efectivitat amb el temps han fet batre tots els rècords de transmissió, quan el missatge oficial era que a Espanya no passaria el mateix que a la resta d’Europa. Ja fa temps que el criteri mèdic ha deixat de guiar l’acció política davant la covid-19, ara només es recorre als experts quan convé.

Molts epidemiòlegs van advertir que el certificat serviria de poc si no s’acompanyava, per exemple, d’un test d’antígens. Aquests que han estat esgotats a les farmàcies quan més falta feien. Perquè el vacunat pot estar infectat sense saber-ho i contagiar els altres en un clima de falsa seguretat. S’hauria d’exigir un poc d’autocrítica quan les mesures que s’adopten, a més de ser dubtoses des del punt de vista legal, es demostren ineficients. O que es reconegui, almanco, que el passi covid es va implantar en realitat com a eina de pressió per convèncer els no vacunats.

Amb prop de 3.000 casos actius avui tornam a tenir l’Atenció Primària col·lapsada i es fa impossible un seguiment personal dels contagiats. També ha augmentat la pressió al «Mateu Orfila», però mentre els positius s’han multiplicat per sis, els malalts greus que acaben a l’hospital han passat de 9 a 18. És la prova que la vacuna funciona, però el passi covid no.