S’atraca Sant Antoni, la Diada del Poble de Menorca. I dit açò, ja hi haurà qualcú que s’enfadi amb la descripció, i també amb les administracions que l’emprin per fomentar i reivindicar els valors culturals, identitaris que ho caracteritzen darrera la paraula «Diada». I què més dona?
Aquesta setmana, dues vegades, m’han atès a grans superfícies de Maó i m’han fet repetir la demanda en castellà. I açò que la primera, a la pròpia caixa, només havia sol·licitat «una bossa per favor». Aquesta bestiesa encara passa constantment, però ens creiem molt professionals i atents.
Una de les paraules més escoltades just encenem la televisió és «ciutadania». No importa el partit polític al qui pertanyin, a totes les formacions els pareix unir aquest sentiment comú, i ens fan saber que estan al nostre servei, dels ciutadans i ciutadanes. Personalment, em fa creure que refereix a subjectes responsables i actius en la societat.
Voldria que ens estiméssim més: La terra, els vesins, la llengua, les entitats que ens ajuden, els serveis públics, els comerços, l’espai i el carrer, els mitjans de comunicació... Que fóssim més agraïts, més respectuosos en tot allò que ens uneix com a poble. La colònia on ets.
Record una conversa amb una persona nouvinguda que em va alliçonar: «Como fui beneficiario, quería devolver todo lo que me habían dado».
Les arrels de cadascú, a vegades, són la part més desconeguda, però la base de tot el desenvolupament humà.
