La paraula de moda és gripalitzar, amb el permís de macro-granges. S’aplica a la macro-passa de covid-19 i vol dir deixar-la de tractar com un fet extraordinari per aplicar-li criteris de normalitat. Quan ho sent, vostè només pensa a fer una foguera amb les mascaretes que té a casa, però gripalitzar implica sobretot ajustar les cauteles sanitàries. No arriba al nivell de banalització de refredatitzar o migranyitzar.

Tot i que la gripalitzem, la covid-19 no deixarà de ser una malaltia important. Ho dic perquè amb altres problemes seriosos ha passat que un cop normalitzats i assumits els seus efectes negatius, els hem minimitzat.

Un exemple. L’expert Enrique Cabrera ens renyava al diari d’ahir perquè compram aigua embotellada amb una rutina, un excés, una tranquil·litat i un dispendi gens sostenibles ni raonables. Hem gripalitzat la mala qualitat de l’aigua corrent de forma errònia i artificial. Tot i que no és el tema que més sobretaules de diumenge ocupi, suposa una gran despesa, un càstig al medi ambient i, amb tanta garrafa, un martiri per a l’esquena.

Gent que en sap vaticina més dessaladores en el futur. En el present, el tema de l’aigua s’ha de coviditzar. Açò vol dir equiparar les garrafes a mascaretes, abordar la qüestió hídrica amb alarma pandèmica, i aplicar mesures extraordinàries i poc populars. Cabrera diu que l’aigua corrent és molt barata aquí. Té raó. Sigui vostè honest i ho reconegui. Hi ha marge per apujar les tarifes. Un augment tolerable, d’un impacte a cada casa fins i tot inferior al dispendi extra actual en garrafes, aportaria valuosos recursos extra per millorar la xarxa i arribar a distribuir aigua potable arreu. No és fàcil. La mesura requereix un consens utòpic o una elevada valentia política.

No se m’indigni, senyor lector. Aquesta idea és només la reflexió impopular i indocumentada d’un simple consumidor de garrafes i mascaretes, que no ha d’estar pendent de les urnes i que, sobretot, volia emprar a l’article d’avui la paraula de moda.