Els darrers anys s’han viscut diferents processos de reestructuració del sector públic. S’ha passat d’una etapa protagonitzada per l’externalització en la prestació de serveis, una eina que s’havia adoptat del sector privat per a reduir costos, a una tendència cap a la gestió pública directa. Una opció que ha d’anar precedida d’un acurat anàlisi per determinar si efectivament el resultat conduirà a una millora en la gestió del servei.

L’assumpció de personal, la majoria de vegades requereix un règim jurídic diferent a la resta de treballadors públics, que són mals de gestionar des de recursos humans i serveis jurídics, com les normes de mobilitat, règim disciplinari, provisió de llocs de treball, o relacions derivades del propi estatut dels treballadors/es.

La internalització dels Serveis Informatius d’IB3 implicarà que prop de 350 treballadors i treballadores seran subrogats conforme acabin contractes i passaran a formar part del personal propi de la Comunitat Autònoma com a empleats indefinits no fixes fins que l’ens públic convoqui una oferta d’ocupació pública.

Els afectats rallaven de precarietat i males condicions salarials que han derivat en la marxa de personal qualificat i amb experiència.

Gestionar directa o indirectament és qüestió de voluntat política, que es podria fer extensiva a l’educació 0-3, a l’atenció a persones amb diversitat funcional, al servei de recollida de fems en l’àmbit municipal, etc. Serà així?