Llegir el paisatge requereix una mescla de curiositat, recerca i hàbit. On uns veuen edificis, d’altres hi veuen estils. On uns veuen pedres, d’altres hi veuen història geològica. On uns veuen penyals, d’altres hi veuen llocs de nidificació. Per això el món acull tantes visions diferents.
Un coster colonitzat de càrritx sol avisar que el terreny ha sofert incendis repetits que hauran afavorit l’expansió d’aquesta espècie piròfila en detriment d’altres plantes que necessiten més estabilitat. Sovint, és procedent pensar que la reiteració del foc tenia a veure amb l’interès de generar pastura tendra per al bestiar.
Un camp de raigràs sucós on no hi guaiten altre tipus de plantes, acostuma a suggerir una explotació ramadera, de tipus intensiu o quasi, on s’usen herbicides. Una estampa atractiva a la vista però trista en clau de vida silvestre. Si el verd del farratge mostra tonalitats blavoses, és probable que el cultiu rebi un excés de nitrogen i que acabi enviant nitrats al subsòl.
Un litoral carregat de construccions en primera línia, amb edificis impactants i jardineria poc avinent amb el clima de la zona, sol advertir que hi hagut operacions especulatives que han primat per davant de la visió d’un model que es pugui sostenir en el temps. Amb freqüència, s’hi pot analitzar un passat institucional que va basar la seva economia en les llicències d’obra i, en no poques ocasions, un historial de fosques connivències i gestions corruptes.
Un Estat on el preu de l’electricitat es fixa en base al model de producció més car de tots els que hi ha al mercat, encara que la resta produeixi a preus molt més baixos, apunta una alta capacitat de les grans empreses energètiques per incidir en decisions que afecten necessitats bàsiques de la gent. No serà rar trobar-hi rastres com impostos al sol, frens a les renovables i antics alts dirigents que han trobat una generosa porta giratòria.
Uns ports que acullen vaixells privats, amb un cost d’aquells que quasi ningú podrà adquirir ni amb cinc vides de treball, mostren unes fortunes que expliquen una part de la inequitat de l’economia. És freqüent un tractament informatiu que hi associa un missatge d’èxit i d’admiració sense anar a gratar gaire en els orígens i fórmules de l’acumulació. Ara se’ls relaciona amb una oligarquia si els propietaris són russos.
Un carrer urbà on, en un dia de pluja, plou més sobre les voreres on passen els vianants que no sobre la calçada on passen els vehicles, indica poca iniciativa en l’aprofitament de les aigües de pluja que escup el teulat, amb manca d’instal·lació de canals que les recullin al voladís de les teules per conduir-les a una cisterna. Si es tracta d’un territori allunyat de grans muntanyes i rius, la situació apunta a poca consciència de l’escassetat de l’aigua que s’està preparant cara als pròxims temps.
Una platja o cala on s’hi donen episodis d’algues que tenyeixen l’aigua de color, condueix a pensar que per alguna banda està arribant una càrrega elevada de matèria orgànica, que és assumida com a nutrient pels organismes que la poden aprofitar i els incentiva a multiplicar-se amb rapidesa. Resulta normal trobar-hi un torrent que rep efluent de depuradora a mig tractar o buidat de fossa sèptica en hores intempestives. També es pot tractar de filtracions de cases sense clavegueram, que augmenten la seva activitat en temporada alta.
Un text repetit, dedicat a exaltar les soflames del propi autor, amb afirmacions que no superen la prova empírica més bàsica i on els textos s’emplenen amb desqualificacions cap a d’altres, indueix a endevinar una soledat que potser requereix una mà tendra, una presència que acompanyi, com la cançó d’aquell gosset perdut que prega una carícia.
Un poble on molta gent s’emociona cantussejant cançons que es vinculen amb el territori, les històries i les llegendes, assenyala la presència de creativitats musicals i poètiques amb capacitat d’arrelar-se a l’imaginari col·lectiu i mostra una capacitat comuna de treballar en conjunt i superar adversitats.
Una societat que té a les seves mans la capacitat tecnològica, el coneixement, les dades d’evolució i prospectiva, l’arquitectura institucional i els recursos econòmics per dur a terme els canvis fonamentals cap uns paisatges més esperançadors, ofereix una oportunitat que només requereix de decisió, compromís, exigència i perseverança.
