Em passa moltes vegades. És el resultat d’una emoció que quasi ningú difon. M’enamoren les històries de les persones que han tingut el camí més difícil, sobretot, les que pateixen per la salut d’un fill o d’una filla. Les iniciatives solidàries, i les associacions que es mouen amb l’única voluntat de millorar la qualitat de vida dels demés.
M’enamora la meva feina.
Especialment, les activitats amb persones voluntàries que regalen el seu temps.
La dutxa, i el cafè amb llet. La fresca del matí quan surt de casa. I quan dic «bon dia» a coneguts i desconeguts.
Passar pel Freginal, i veure criatures que juguen, i mares assegudes als bancs, enamorades també dels seus petits que van amunt i avall. Fan cara de cansades, però no hi ha amor més gran.
L’esport cada dia em complau més. Llegir i escriure també. M’enamoren els caps de setmana, l’estona que perd al llit mentre romancejo un poc fins aixecar-me.
Estic perdudament enamorada de la meva família, i dels canelons que fa la meva germana. M’agrada llegir el diari, amb un berenar de taula que dura tant com les seves pàgines.
M’enamoren els somriures amb amics i amigues. La música i el teatre. Anar de viatge i recórrer nous indrets amb la maleta carregada d’il·lusió.
Avui és Divendres Sant, i per als creients i no creients, la vida va d’açò: d’amor.
Em sembla, que de cada vegada se’ns oblida més, que allò que veiem, tenim o patim, és passatger. Tot depèn de la inversió de valors que fem.
