Solen dir que per estimar cal conèixer. Si es tracta de conèixer Menorca, un dels episodis més importants dels darrers temps ha estat l’aprovació de la Llei del Camí de Cavalls. Arrel de l’obertura i el fitat d’aquesta senda que volta l’illa, molta gent de fora i un gran nombre de menorquins va descobrint el divers i ufanós litoral d’aquesta terra rodejada de mar.

A la funció de revelació dels encants naturals, s’hi ha afegit una intensa activitat econòmica relacionada. Moltes petites empreses han sorgit al voltant del Camí de Cavalls, que no estan tan sotmeses a l’estacionalitat del juliol i l’agost. I no trobareu cap propaganda de Menorca que no en faci bandera d’aquest antic itinerari de vigilància costanera.

Conèixer-la per estimar-la, deia el lema de la magna Enciclopèdia de Menorca. Qui coneix Menorca, l’estima, deia una samarreta del GOB, que combinava hàbilment amb el lema mític de Qui estima Menorca no la destrueix. I, malgrat tot, conèixer i estimar no són necessàriament sinònims. Ni tenen perquè operar sempre en el mateix ordre. Hi ha qui diu que, de vegades, només es coneix si prèviament s’estima.

Perquè no és el mateix anar a Cavalleria per fer-se una foto i poder lluir-la a les xarxes socials, que deixar-se extasiar vivint la llum del ponent fonent-se contra la costa sense urbanitzar del nord salvatge.

No és igual anar a un lloc recòndit i difondre a tort i a dret que queda un paradís amagat (provocant amb tota seguretat que el paradís es massifiqui), que gaudir de la màgia que encara roman a determinats espais i experimentar la connexió amb el medi, que alimenta aspectes importants en els humans.

La gent que va aconseguir el Camí de Cavalls es movia per amor al territori. I per coratge. Per això es va mantenir la mobilització durant molt de temps, malgrat les ingratituds institucionals dels primers anys, el nul suport dels habituals portaveus econòmics de l’illa (que no van mostrar cap capacitat de prospectiva) i, fins i tot, la persecució judicial en diverses ocasions. Va ser una carrera de fons.

Finalment, la suma de molta gent i un canvi a les institucions va permetre que el Parlament Balear aprovés la primera Llei proposada per part del Consell Insular de Menorca.

Aquesta illa fa dècades que treballa per aconseguir futurs dignes, per defugir d’avenirs homologats, per trobar una prosperitat curosa, per llegar una contrada fèrtil i bella. Un treball que genera algunes detraccions en el curt termini, però que sol acabar amb valoració positiva quan es constaten els efectes. Com en el Camí de Cavalls.

D’aquest compromís, que també és una cursa de llarga durada, sorgeix la declaració de la Reserva de Biosfera, a partir de l’impuls de gent que creu en la possibilitat i en la necessitat de compatibilitzar els humans amb la part viva del planeta, la biosfera.

Una declaració que ha donat suport i fonament a importants decisions que han fet de Menorca aquest lloc diferent que ara molta gent aprecia, encara que no sempre entengui d’on ve. Gràcies al reconeixement rebut en 1993 i els seus derivats, es van salvar un munt d’hectàrees sensibles i tenim aquests dies les carreteres ornamentades de flors silvestres.

Però calen més eines per abordar problemàtiques no resoltes. Reptes tan considerables com la gestió de l’aigua, que mostra una evolució negativa. Com la transició energètica, que es troba a la base de les guerres que es veuen pel món. Com la massificació de vehicles, que a d’altres bandes han après a regular. Com el finançament digne d’aquesta illa que fa una aposta especial per la sostenibilitat.

Obrir dreceres noves, plantejar mirades renovades, proposar perspectives innovadores, no acostuma a ser un envit fàcil, malgrat ser absolutament necessari. S’activen les incerteses, les pors, les aprensions. I això pot dur a la desconfiança, a l’abatiment o al desànim.

Avançar en la resiliència de l’illa, en el compromís ambiental, en l’economia responsable, en la diferenciació en positiu, és la millor aposta que es pot fer en els temps que corren. És la porta al benestar col·lectiu i és un deure davant el reconeixement que ens va concedir la Unesco, que la població menorquina ostenta amb orgull.

Per això és bo recordar el precedent de la Llei del Camí de Cavalls. Per tornar a caminar, amb amor i coratge, amb fermesa i contingut, cap a la consolidació de la Reserva de Biosfera.