Perquè el català, llengua pròpia i oficial del nostre país, pugui ‘emergir’, vull dir fer-se més present dins la societat, caldria que molts ciutadans, sobretot joves, fessin una immersió lingüística en català que els permetés, en qüestió de poc temps, no sols esdevenir competents en la llengua minoritzada sinó també adquirir la voluntat (necessitat obliga) de fer-la servir normalment en les relacions socials, culturals, econòmiques... Ni més ni manco que el que haurà de fer, posem per cas, l’espanyol que se’n va a viure a Alemanya aprenent alemany o el jove senegalès, bon coneixedor d’ idiomes, adoptant-ne un altre si li és necessari per arrelar, com té dret, al país d’arribada.
Esdevingut minoritari, per obra d’administracions hostils, en general i residual en determinades zones (especialment urbanes), el futur del català és més que problemàtic. Ha fracassat el model d’immersió a Catalunya? Allà on s’ha aplicat ha funcionat bé. La immersió lingüística en català no ha perjudicat el domini del castellà. Tampoc és un fre per als estudiants castellanoparlants a l’hora d’adquirir els coneixements en la resta d’assignatures. Dos mites recurrents que esgrimeixen els col·lectius contraris al model educatiu català i que rebaten els resultats de les proves d’avaluació i les investigacions dels experts. Les dades escolars estatals, les proves PISA, els resultats en la selectivitat ho han demostrat any rere any. En canvi, no podem dir el mateix dels resultats a les illes Balears, on la immersió lingüística no ha existit als centres docents. Els experts fa temps que ho adverteixen: un model escolar no pot ser aliè al model econòmicosocial d’una comunitat. La balear, tan depenent del turisme, per un costat permet actuar de ‘locomotora de l’economia espanyola’ (ministra dixit); per altre, els vagons nostres que arrossega són pocs (va contestar-hi el diputat menorquí) i bastant buits. Sí: milloren estadístiques d’atur i de PIB, però amb cotes de benestar i de cohesió social greus, preocupants. Tenim una societat amb una població flotant, temporera, de ritmes de treball altíssims, que en força casos no permeten una vida familiar estable ni cap dedicació al coneixement del país d’acollida. Integració? «L’intel·lecte no aprehèn res que abans no s’hagi experimentat sensorialment» -passin-me la dita els empiristes. Anem: que res no s’estima si prèviament no es coneix. D’aquí ens ve el mal de barres.
Quan el senyor Campos (Vox) clama contra «la imposición de la inmersión en las escuelas de Balears», quina idea d’«immersió» manipula? Granotes en aigua bullent? Nosaltres!
