La manca de vent va obligar a suspendre la regata on havia de participar Joan Carles I a Sanxenxo. En contrast amb aquesta calma meteorològica, el temporal esclatava terra endins, on les cròniques expliquen com la Casa Reial està que trina amb la xuleria que el rei emèrit ha exhibit en la seva tornada a Espanya. Li havien reclamat discreció i s’han trobat amb un circ. Un viatge en jet, banys de masses i visques al rei com si no hagués passat res.
El «Bribón» que solca avui les aigües amb els amics del rei no és el mateix de fa cinquanta anys. En aquest temps hi ha hagut fins a 18 versions del veler per adaptar-lo als nous temps i incorporar les darreres tecnologies. El que no és tan fàcil de canviar, però, és el model d’Estat. I és curiós que a Espanya qui més ha fet per debilitar la Monarquia no han estat els enemics del país, llestos per a l’atac quan la presa és vulnerable, sinó la manca d’ètica de qui ha ostentat la corona en els millors anys de la nostra història.
Els cortesans que es posen a primera fila per aplaudir a qui s’ha aprofitat de la seva posició per enriquir-se fan un trist paper. Reconèixer la contribució de Joan Carles I a la transició democràtica no és una cortina que ho pugui tapar tot: cobrar comissions, ocultar els doblers a paradisos fiscals, defraudar a Hisenda... la llista és com per tornar a Espanya amb el cap baix i no passejar-se com una estrella del rock. Perquè ha estat la seva condició de rei la que ha impedit asseure’l al banc dels acusats.
La funció representativa és l’únic que justifica avui una monarquia, per això l’exemplaritat no és opcional. Si l’emèrit manté un atisbe de sentit d’Estat, hauria de deixar de complicar la vida al seu fill. El títol que manté el ferma amb deures i obligacions, i sap millor que ningú que quan es posa a la diana els tirs no van contra ell sinó contra la Constitució i el sistema de llibertats que ha costat dècades d’aconseguir.
