L’altre dia, en una terrassa d’un conegut bar del meu poble, vaig ser avisada que el meu canet no podia ser amb jo, perquè estava prohibida la seva entrada. Em va sorprendre l’avís perquè sempre hi havíem anat plegats, sense cap problema. El motiu que em van donar és que hi havia gent que es queixava per la presència de cans a la terrassa. Puc entendre que una persona que té un negoci miri de contentar els seus clients, però la mesura pot descontentar uns altres que abans també ho eren i probablement ho deixin de ser...
La tendència social i legislativa camina cap a la integració dels animals de companyia dins la societat, cap a la convivència amb uns éssers a qui se’ls reconeix la seva sensibilitat física i psíquica. Cal treballar per la tinença responsable per part dels amos d’aquests éssers encantadors i no sembla que prohibir sigui el camí més adequat per fomentar el civisme.
Fins i tot he llegit crítiques ben argumentades sobre ciutats del país que han promogut zones públiques pet unfriendly, perquè a alguns ciutadans no els agraden els cans. Idò a jo no m’agraden segons quin tipus de ciutadans... També crearem espais reservats per a certes tribus urbanes, que poden arribar a molestar molt més que la majoria de canets?
En fi, que, contràriament a l’evolució de la majoria de ciutats a Europa, sembla que al nostre entorn encara prima el pet unfriendly i això, a molts, no ens agrada ni ens sembla coherent.
